Consells de la Monarquia d'Espanya

Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del segle xvi al segle xviii, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells. Els antecedents del Consells de la Monarquia d'Espanya foren els consilium o curia regis que aconsellaven els monarques medievals en la gestió del seu govern; amb la unió dinàstica creada pel matrimoni dels Reis Catòlics i la configuració de la Monarquia Catòlica com una entitat política estructurada en la unió personal dels monarques però no jurisdiccional dels respectius estats -la Corona de Castella i la Corona d'Aragó- s'assentaren les bases que conformaren el model de monarquia composta que caracteritzà la Monarquia d'Espanya durant el regnat de la Casa d'Àustria (1516-1700). Es formaren consells territorials encarregats d'aconsellar el sobirà sobre els temes específics de cadascun dels seus estats, així com els consells temàtics que gestionaven els temes comuns del conjunt de la monarquia. L'entronització de la Casa de Borbó portà a la Guerra de Successió Espanyola i l'abolició dels sistemes constitucionals propis dels estats de la Corona d'Aragó. En aquest nou context els monarques borbònics endegaren la implantació de l'absolutisme per mitjà dels Decrets de Nova Planta que suposaren una ruptura amb el tradicional sistema de consells i imposaren la uniformització política i la centralització administrativa durant la Monarquia Absoluta Borbònica (1700-1833). Amb els decrets de Nova Planta diversos consells foren abolits i els supervivents foren progressivament marginats, posant fi al règim polisinodial de govern per consells -col·legiat i deliberatiu-. Les competències dels consells foren transferides les secretaries d'Estat, imposant un sistema de govern jeràrquic i executiu en què tota la sobirania residia en el monarca borbònic. Els consells remanents, ja sense competències, continuaren subsistint fins que foren abolits conjuntament amb l'ordenament absolutista ja principis del segle xix amb la implantació dels principis liberals que configuraren el Regne constitucional d'Espanya (1833-1874).