Courante

La Courante (també anomenada corrente o corranda) era una dansa de la cort sorgida probablement al segle XVI a la cort francesa. El seu ritme ternari, està escrit amb preferència en compàs ¾ i ⅜ (per la courante italiana), però també en ³/₂ i ⁶/₄(per la courante francesa), en aquest últim cas els diferents temps representen un ¾, es pot trobar un temps binari o ternari segons el moment de la dansa.^[1] Va estar de moda a l'aristocràcia europea, sobretot a Anglaterra i França.

Encara que existeixen dos tipus de courante: la francesa (courante) i la italiana (corrente), al començament no es donaven aquests dos noms per distingir-ne els diferents tipus, la distinció va venir més tard.

Tot i que aquesta dansa va adquirir importància al segle xvii, no es conserven coreografies anteriors al segle xviii. Va ser una de les danses més importants dels balls de la cort de Lluís XIV i va sobreviure fins al segle xviii, finals del barroc.

Habitualment la dansa comença amb una anacrusa i la nota final sol estar en el temps fort. L'evolució d'aquesta peça cap a una purament instrumental va anar acompanyada d'una modificació del ritme. En les courantes més antigues, franceses, el primer temps se sol allargar cap al segon mitjançant un puntet i la unió del segon i tercer temps mitjançant una figura (podríem dir que és una alternança pas llarg - pas curt). Però les courantes més modernes, italianes, estan formades per un constant moviment de figures iguals.

Al segle xvii i xviii, la courante, tant la dansa com la música, és una peça amb les següents característiques:

• amb vivacitat rítmica
• que requereix habilitat intel·lectual
• amb noblesa

Són danses pels coneixedors, ja que es precisa concentració constant, un control físic considerable, però, sobretot, presència i port els quals havia d'aprovar el rei (com Lluís XIV i Lluís XV).