Creixement secundari

El creixement secundari en moltes plantes vasculars és el resultat de l'activitat dels dos meristemes laterals, el càmbium suberós i el càmbium vascular. Sorgint dels meristemes laterals, el creixement secundari incrementa el gruix de l'arrel o tija de la planta més que no pas la seva longitud. A mesura que els meristemes laterals continuen produint noves cèl·lules, la tija o l'arrel continuarà creixent en diàmetre. En les plantes llenyoses aquest procés produeix fusta.

Per raó que aquest creixement normalment trenca l'epidermis de les tiges o arrels, les plantes amb creixement secundari normalment desenvolupen un càmbium suberós. El càmbium suberós origina cèl·lules suberoses que protegeixen la superfície de la planta i redueixen la pèrdua d'aigua. El procés a la llarga pot produir una capa suberitzada. En el cas de l'alzina surera es pot recollir aquest suro.

El creixement secundari també ocorre en moltes plantes no llenyoses, per exemple en la tomaquera,^[1] i tubercles de la patatera, la pastanaga i els moniatos. Unes poques fulles de llarga vida també tenen creixement secundari.^[2]

El creixement primari en arrels i tiges és el creixement en longitud i ocorre en totes les plantes vasculars. El creixement secundari es presenta sobretot en les dicotiledònies i les gimnospermes. En les monocotiledònies normalment no hi ha creixement secundari i si en tenen difereix del descrit més amunt.