DDT

DDT
	;
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	351,914688688 Da
Rol	carcinogen ocupacional, interferent endocrí, tòxic per a la reproducció femenina, tòxic per a la reproducció masculina, tòxic per al desenvolupament i cancerigen
Estructura química
Fórmula química	C₁₄H₉Cl₅
SMILES canònic	Model 2D; C1=CC(=CC=C1C(C2=CC=C(C=C2)Cl)C(Cl)(Cl)Cl)Cl
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	0,99 g/cm³ (a 20 °C)
Punt de fusió	108 °C ; 108,3 °C
Punt de descomposició	110 °C
Pressió de vapor	0 mmHg (a 20 °C)
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	1 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica); 0,5 mg/m³ (10 h, cap valor)
Punt d'inflamabilitat	171 °F (màxim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens); 162 °F (mínim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens)
IDLH	500 mg/m³
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
	sòlid inflamable

L'1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil), abans anomenat dicloro-difenil-tricloroetà, més conegut com a DDT, és un compost químic organoclorat que contenen alguns insecticides. Es va sintetitzar per primera vegada el 1874, però va ser durant la Segona Guerra Mundial que es va començar a utilitzar per controlar les poblacions d'insectes que actuen com a vectors de malalties. Més tard en va arribar l'ús agrícola i forestal. En la dècada de 1970 diversos estudis van demostrar l'efecte negatiu sobre la salut de les persones per causar disrupció endocrina^[1] així com dins de les poblacions d'animals per mor de la bioacumulació.^[1] Des del 1989, l'ús n'és molt restringit a Europa.^[2]

↑ ^1,0 ^1,1 Valls, Josep Martí (coordinador); Sancho Fortuny, Núria; Mestres Miserachs, Clara; Homs Vallés, Marc. El medi ambient i la salut. Qualitat de l'aire, contaminació química, soroll i radiacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Consell Assessor per al Desenvolupament sostenible, 2010, p. 26.
↑ Sanglas, Ignasi Doñate i «Normativa ambiental. Mesures legislatives a l'entorn de la relació economia-ecologia». Medi Ambient Tecnologia i Cultura, 09, 1994, pàg. 66–73. ISSN: 2014-1017.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Valls, Josep Martí (coordinador); Sancho Fortuny, Núria; Mestres Miserachs, Clara; Homs Vallés, Marc. El medi ambient i la salut. Qualitat de l'aire, contaminació química, soroll i radiacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Consell Assessor per al Desenvolupament sostenible, 2010, p. 26.

[2] Sanglas, Ignasi Doñate i «Normativa ambiental. Mesures legislatives a l'entorn de la relació economia-ecologia». Medi Ambient Tecnologia i Cultura, 09, 1994, pàg. 66–73. ISSN: 2014-1017.

[1]

[2]