Daniel

Per a altres significats, vegeu «Daniel (Utah)».

Daniel

Fresc de Miquel Àngel (Roma, Capella Sixtina)
Biografia
Naixement	דָּנִיּאֵל (hebreu) (Danii'el, "Déu és el meu jutge") segle VII aC Jerusalem
Mort	segle VI aC Babilònia
Sepultura	Susa (Iran)
Activitat
Ocupació	líder religiós, mata-dracs
Activitat	segle VII aC  –  segle VI aC
Profeta
Celebració	Tota la cristiandat, islam
Canonització	Antiga
Festivitat	21 de juliol (occident); 17 de desembre (orient)
Iconografia	Amb un rotlle, com a profeta; amb lleons als peus, jutjant Susanna
Cronologia
	Daniel in the lions' den (en)

Daniel (hebreu: דָּנִיּאֵל, Dāniy'el‎, ‘Déu jutja’, ‘Déu és el meu jutge’; siríac: ܕܢܝܐܝܠ, Daniyel;; àrab: دانيال, Dāniyāl; grec antic: Δανιήλ, Daniél) és el personatge principal del Llibre de Daniel. Segons la Bíblia hebrea, Daniel era un jove jueu noble de Jerusalem portat en captivitat per Nabucodonosor II de Babilònia,^[1] servint el rei i els seus successors amb lleialtat i habilitat fins a l'època del conqueridor persa Cir, tot mantenint fidelitat al Déu d'Israel.^[2] Si bé els estudiosos conservadors sostenen que Daniel va existir i el seu llibre va ser escrit al segle VI aC,^[3][4] la majoria dels estudiosos estan d'acord que Daniel no és una figura històrica i que el llibre és una al·lusió críptica al regnat del Segle II aC El rei hel·lenístic Antíoc IV Epífanes.^[5][6] Sis ciutats reclamen la Tomba de Daniel, la més famosa és la de Susa, al sud de l'Iran, en un lloc conegut com Shush-e Daniyal.^[7] No és un profeta en el judaisme,^[8] però els rabins el consideraven el membre més distingit de la diàspora babilònica, insuperable en pietat i bones accions, ferm en la seva adhesió a la Llei tot i estar envoltat d'enemics que van buscar la seva ruïna, i durant els primers segles després de Crist van escriure les nombroses llegendes que havien crescut al voltant del seu nom.^[9] Se'l considera un profeta en el cristianisme, i encara que no s'esmenta a l'Alcorà, les fonts musulmanes el descriuen com un profeta.