Back Daniel Defoe Afrikaans Daniel Defoe AN دانييل ديفو Arabic دانييل ديفو ARZ ডেনিয়েল ডিফো Assamese Daniel Defoe AST Daniel Defo Azerbaijani دانیل دفو AZB Даниель Дефо Bashkir Даніэль Дэфо Byelorussian
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Daniel Foe 1659 ↔ 1662 Londres |
| Mort | 24 abril 1731 (70/71 anys) Moorfields (Anglaterra) |
| Sepultura | Bunhill Fields Burial Ground (en)  |
| Religió | Presbiterianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, empresari, periodista d'opinió, poeta, publicista, prosista, escriptor de literatura infantil, novel·lista, editor |
| Activitat | 1700 - |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Tuffley (1684–) |
| Fills | Benjamin Norton Defoe, Sofia Defoe |
| Pares | James Foe i Alice Marsh |
        | |
Daniel Defoe (Londres, 1660 - ibidem, 24 d'abril de 1731) fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya. Nascut amb el nom Daniel Foe, va afegir-hi posteriorment l'aristocràtic "De". És conegut sobretot per la seva novel·la Robinson Crusoe, publicada el 1719 i només superada per la Bíblia pel nombre de traduccions.[1] Ha estat vist com un dels primers defensors de la novel·la anglesa, i va ajudar a popularitzar-la a Gran Bretanya amb altres autors com Aphra Behn i Samuel Richardson.[2]
Defoe va ser un escriptor prolífic i versàtil, que va produir més de tres-centes obres[3] sobre temes diversos, inclosos la política, el crim, la religió, el matrimoni i la psicologia. Defoe va escriure molts tractats polítics i sovint va tenir problemes amb les autoritats i va passar un període a la presó. Intel·lectuals i líders polítics van prestar atenció a les seves noves idees. També va ser pioner del periodisme empresarial [4] i del periodisme econòmic.[5]
Defoe va escriure molts tractats polítics, sovint va tenir problemes amb les autoritats i va passar un període a la presó. Els intel·lectuals i els líders polítics van prestar atenció a les seves noves idees i de vegades el consultaven. Durant el regnat de la reina Anna va publicar El mitjà més ràpid per a acabar amb els dissidents, el 1703, una sàtira contra els tories (conservadors), en defensa dels puritans, que li valgué la picota i la presó, d'on el tragué el polític tory Harley, al servei del qual fou propagandista i agent secret.[6] Durant el regnat de Jordi I, fou el periodista polític més important de l'època, sempre al servei del govern, amb un criteri de signe liberal. La seva activitat incansable no havia millorat el seu estat financer, i això el decidí a escriure obres de temàtica variada: de política i història fins a un tractat moral sobre les relacions domèstiques (The Family Instructor, 1715-18).[7]
- ↑ Backscheider, Paula R. «Daniel Defoe (1660?–1731)». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press, gener 2008. DOI 10.1093/ref:odnb/7421. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit (Subscripció necessària.)
- ↑ "Defoe", The Oxford Companion to English Literature, ed. Margaret Drabble. (Oxford: Oxford University Press,1996), p. 265.
- ↑ Backscheider (2008/2004)."Even the most conservative lists of Defoe's works include 318 titles, and most Defoe scholars would credit him with at least 50 more."
- ↑ Margarett A. James, and Dorothy F. Tucker. "Daniel Defoe, Journalist." Business History Review 2.1 (1928): 2–6.
- ↑ Adams, Gavin John. Letters to John Law. Newton Page, 2012, p. liii–lv. ISBN 978-1-934619-08-7.
- ↑ Cònsul, Arnau «Resistència i caiguda de Barcelona». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.38-44. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Defoe, D. The Family Instructor. In three parts. By D. Defoe. With a recommendatory letter by the Reverend Mr. S. Wright. John Robertson, 1717 [Consulta: 14 gener 2022].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search