Darrera defensa

Una Darrera defensa és un terme militar utilitzat per a descriure la situació en què un cos de tropes en inferioritat numèrica desproporcionada ocupa una posició defensiva per fer front a l'envestida d'un cos enemic que el supera en nombre enormement, de manera que de resultes de l'encontre la immensa majoria, quan no la totalitat, dels defensors acabaran morint sense poder evitar la derrota militar. L'historiador militar Bryan Perret (Last Stand!: Famous Battles Against the Odds, 1998:9) assenyala que la majoria de darreres defenses al llarg de la història mostren com malgrat els desesperats intents dels defensors per a resistir un dia més, la pràctica totalitat de darreres defenses desemboquen en la inevitable derrota militar, com el cas del tinent coronel Custer^[1] al final de la Batalla de Little Big Horn, essent un cas excepcional el de la Batalla de Rorke's Drift.

La darrera defensa s'ha usat habitualment com a tàctica d'últim recurs quan una unitat militar es troba en una situació desesperada i es designa un petit cos per a cobrir la retirada de la resta de les tropes. Altres vegades sorgeix com a part d'una estratègia quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial perquè la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la Batalla de les Termòpiles^[2] durant la Segona Guerra Mèdica. Finalment també pot donar-se una darrera defensa per consideracions morals, quan els combatents arriben a la conclusió que continuar defensant-se desesperadament és millor opció que no pas entregar-se o rendir-se per raons morals com en el cas del setge d'El Álamo o la batalla de Berlín, que acabaren amb la subsegüent i inevitable derrota militar per l'aclaparadora inferioritat numèrica.