David Hume

Aquest article tracta sobre el filòsof. Si cerqueu el llenguatge de programació, vegeu «Hume (llenguatge de programació)».

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

David Hume

Retrat de Hume per Allan Ramsay (1766)
Biografia
Naixement	26 abril 1711 (Julià) Edimburg (Escòcia)
Mort	25 agost 1776 (65 anys) Edimburg (Escòcia)
Sepultura	Old Calton Cemetery (en)
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Universitat d'Edimburg
Activitat
Camp de treball	Filosofia, metafísica, epistemologia, filosofia de la ment, ètica, política, estètica, filosofia de la religió, història, assaig i economia
Lloc de treball	Escòcia
Ocupació	filòsof, historiador, assagista, bibliotecari, economista, escriptor
Ocupador	ambaixada del Regne Unit a París (1763–1766) Advocates Library (en) (1752–1757)
Membre de	Reial Societat d'Edimburg The Select Society (en) The Poker Club (en)
Moviment	Empirisme, naturalisme, Escepticisme filosòfic i Il·lustració
Influències	George Berkeley, John Locke, Francis Hutcheson i Isaac Newton
Obra
Obres destacables An Enquiry Concerning the Principles of Morals (1739) Tractat sobre la naturalesa humana (1748) An Enquiry Concerning Human Understanding (1762) The History of England
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Joseph Hume, 10th of Ninewells (en)   i Katherine Falconer (en)
Germans	John Hume, 11th of Ninewells (en)

David Hume va ser un important filòsof escocès del segle xviii (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).^[1] Se'l considera l'últim dels grans empiristes britànics, precedit per Francis Bacon, John Locke i George Berkeley.^[2] Estudià dret per pressió paterna, però exercí molt poc temps aquesta professió en preferir la literatura i la filosofia. El 1734 anà a França, on va escriure la seva obra més important, A Treatise of Human Nature («Tractat de la naturalesa humana»), que no va tenir l'acolliment que ell esperava.^[2] Tot el contrari va succeir amb el segon dels seus escrits, Assaigs morals i polítics. L'èxit d'aquesta obra el portà a reelaborar el Tractat, fent una exposició més senzilla en dos llibres: Investigació sobre l'enteniment humà i Investigació sobre els principis morals.

L'any 1763 tornà a França i es relacionà amb Rousseau i els enciclopedistes. L'any 1769, tornà a Edimburg, on restà fins a la mort.^[2]

Per a Hume, la filosofia no sap res amb certesa, perquè no s'ha ocupat adequadament de l'estudi d'aquella ciència de la qual totes les altres depenen: la «ciència de l'ésser humà». Per això, afirma que cal investigar la naturalesa de l'enteniment humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement.^[3] Hume és un precursor de Kant en algunes de les seves conclusions, encara que Kant mai no va adoptar les tesis de Hume pròximes a l'escepticisme pirrònic grec.