David di Donatello al millor actor no protagonista

David di Donatello al millor actor no protagonista
	Luigi Lo Cascio, darrer guanyador
Tipus	categoria de premi de cinema ; premi al millor actor de repartiment ; David di Donatello
Vigència	1980 -
Estat	Itàlia
Conferit per	Acadèmia del Cinema Italià
Guanyador	Charles Vanel, Per l'obra Tre fratelli (1981); Angelo Infanti, Per l'obra Borotalco (1982); Lello Arena, Per l'obra Scusate il ritardo (en) (1983); Carlo Giuffré, Per l'obra Son contento (en) (1984); Ricky Tognazzi, Per l'obra Aurora (en) (1985); Bernard Blier, Per l'obra Speriamo che sia femmina (1986); Leo Gullotta, Per l'obra Il camorrista (en) (1987); Peter O'Toole, Per l'obra L'últim emperador (1988); Massimo Dapporto, Per l'obra Mignon è partita (1989); Carlo Croccolo, Per l'obra 'O Re (en) (1989); Sergio Castellitto, Per l'obra Tre colonne in cronaca (en) (1990); Ciccio Ingrassia, Per l'obra Condominio (en) (1991); Angelo Orlando, Per l'obra Pensavo fosse amore, invece era un calesse (en) (1992); Claudio Amendola, Per l'obra Un'altra vita (en) (1993); Alessandro Haber, Per l'obra For Love, Only for Love (en) (1994); Giancarlo Giannini, Per l'obra Come due coccodrilli (1995); Leopoldo Trieste, Per l'obra L'home de les estrelles (1996); Leo Gullotta, Per l'obra Il carniere (en) (1997); Silvio Orlando, Per l'obra Aprile (1998); Fabrizio Bentivoglio, Per l'obra Of Lost Love (en) (1999); Giuseppe Battiston, Per l'obra Pane e tulipani (2000); Leo Gullotta, Per l'obra A Respectable Man (en) (2000); Tony Sperandeo, Per l'obra One Hundred Steps (en) (2001); Libero De Rienzo, Per l'obra Santa Maradona (en) (2002); Ernesto Mahieux, Per l'obra L'imbalsamatore (en) (2003); Roberto Herlitzka, Per l'obra Buongiorno, notte (2004); Carlo Verdone, Per l'obra Manuale d'amore (2005); Pierfrancesco Favino, Per l'obra Novel·la criminal (2006); Giorgio Colangeli, Per l'obra Salty Air (en) (2007); Alessandro Gassmann, Per l'obra Caos tranquil (2008); Giuseppe Battiston, Per l'obra Non pensarci (en) (2009); Ennio Fantastichini, Per l'obra Mine vaganti (2010); Giuseppe Battiston, Per l'obra La Passione (en) (2011); Pierfrancesco Favino, Per l'obra Piazza Fontana: La Conspiració Italià (2012); Valerio Mastandrea, Per l'obra Viva la libertà (en) (2013); Fabrizio Gifuni, Per l'obra El capital humà (2014); Carlo Buccirosso, Per l'obra The Legendary Giulia and Other Miracles (en) (2015)

El premi David di Donatello al millor actor no protagonista (en italià: David di Donatello miglior attore non protagonista) és un premi de cinema que anualment atorga l'Acadèmia del Cinema Italià (ACI, Accademia del Cinema Italiano) per reconèixer la destacada interpretació en un paper de repartiment d’un actor masculí en una pel·lícula italiana estrenada l'any anterior a la cerimònia.^[1] El premi es va donar per primera vegada el 1981, quan es va convertir en competitiu.^[2]

↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades chrono
↑ Lancia, Enrico. I premi del cinema (en italian). Rome, Italy: Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211.

[chrono-1] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades chrono

[lancia-2] Lancia, Enrico. I premi del cinema (en italian). Rome, Italy: Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211.

[1]

[2]