Deng Xiaoping

Deng Xiaoping

Nom original	(zh-hans) 邓小平
Biografia
Naixement	22 agost 1904 Guanganzhou (en)
Mort	19 febrer 1997 (92 anys) Pequín (RP Xina)
Causa de mort	malaltia de Parkinson
President de la Comissió Militar Central de la República Popular de la Xina
6 juny 1983 – 21 març 1990 ← cap valor – Jiang Zemin →
President de la Comissió Militar Central del Partit Comunista Xinès
28 juny 1981 – 9 novembre 1989 ← Hua Guofeng – Jiang Zemin →
President del Comitè Nacional de la Conferència Política Consultiva del Poble Xinès
8 març 1978 – 22 juny 1983 ← Zhou Enlai – Deng Yingchao →
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina
21 juliol 1977 – 2 novembre 1987
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina
gener 1975 – abril 1976
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina
28 setembre 1956 – març 1967
Viceprimer ministre de la República Popular de la Xina
← Lin Biao – Wan Li →
Líder Primordial
← Hua Guofeng – Jiang Zemin →
Dades personals
Grup ètnic	Xinesos han
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Sun Yat-sen de Moscou Universitat Comunista de l'Est
Activitat
Ocupació	polític, periodista, diplomàtic
Partit	Partit Comunista Xinès (1924–1997) Guomindang (1924–1927)
Moviment	Reforma econòmica xinesa
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit Popular d'Alliberament
Rang militar	comandant en cap
Conflicte	Segona Guerra Sino-japonesa
Família
Cònjuge	Zhuo Lin (1939–1997) Jin Weiying (1931–1939) Zhang Xiyuan (1928–1929)
Fills	Deng Pufang  () Zhuo Lin Deng Rong  () Zhuo Lin Deng Nan  () Zhuo Lin Deng Zhifang  () Zhuo Lin
Cronologia
18 gener 1992-21 febrer 1992	gira al sud de Deng Xiaoping
Premis (1978, 1992)  Persona de l'Any pel Financial Times  estratega de l'Exèrcit Popular d'Alliberament
Signatura

Deng Xiaoping (?·pàg.)^[1] (xinès simplificat: 邓小平, xinès tradicional: 鄧小平, pinyin: Dèng Xiǎopíng, Wade-Giles: Teng Hsiao-p'ing; Guang'an, Sichuan, 22 d'agost de 1904 - Pequín, 19 de febrer de 1997) va ser un polític xinès, màxim líder de la República Popular de la Xina des de 1978 fins als últims anys de la seua vida.^[2]

Sota el seu lideratge, la República Popular de la Xina va emprendre les reformes econòmiques de liberalització de l'economia comunista que van permetre a aquest país arribar a unes impressionants quotes de creixement econòmic (el PIB xinès va créixer entre un 8% i un 10% durant la dècada de 1980^[3]) Davant d'aquests èxits en l'economia, Deng va exercir un poder de marcat caràcter autoritari, i el seu paper va ser decisiu en la repressió violenta de les protestes de la Plaça de Tian'anmen el 1989.^[4]

Membre del Partit Comunista Xinès des dels seus anys d'estudi en França i en la Unió Soviètica, Deng es convertiria en un dels dirigents més importants del Partit Comunista durant l'època de Mao Zedong. No obstant això, la seua proximitat ideològica al llavors president de la República Popular Liu Shaoqi, el va convertir en un dels blancs de la Revolució Cultural,^[5] campanya turbulenta de reafirmació ideològica impulsada per Mao, president del partit, per a mantenir el poder enfront dels reformistes com Deng i Liu, que van ser acusats de dretans i contrarevolucionaris. Apartat de la cúpula del poder durant aquests anys de commoció ideològica, Deng acabaria tornant a un primer pla de l'activitat política després de la mort de Mao, imposant-se finalment al successor d'aquest, Hua Guofeng, en la lluita pel poder. A diferència de Mao, Deng no va promoure un culte a la personalitat al voltant de la seua figura i les seues aparicions públiques van ser escasses. Durant els últims anys de la seua vida, no ostentava ja cap càrrec polític i, afligit de la malaltia del Parkinson, tot just podia seguir els assumptes d'estat. Amb tot, se'l va seguir considerant el líder suprem de la Xina Popular fins a la seua mort, el 19 de febrer de 1997.^[6]