Diego Armando Maradona

Diego Armando Maradona

Biografia
Naixement	30 octubre 1960 Lanús (Argentina)
Mort	25 novembre 2020 (60 anys) Dique Luján (Argentina)
Causa de mort	aturada cardiorespiratòria
Sepultura	Jardín Bella Vista (2020–) 34° 35′ 49″ S, 58° 43′ 04″ O / 34.597025°S,58.717754°O / -34.597025; -58.717754
Altres noms	Dios
Alçada	165 cm
Pes	70 kg
Lateralitat	esquerrà
Activitat
Camp de treball	Futbol, entrenament esportiu i gestió esportiva
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol, actor
Nacionalitat esportiva	Argentina
Esport	futbol
Posició a l'equip	Migcampista i davanter
Trajectòria   Equip 1976–1981 Argentinos Juniors 166 (116) 1981–1982 CA Boca Juniors 40 (28) 1982–1984 FC Barcelona 36 (22) 1984–1991 SSC Napoli 188 (81) 1992–1993 Sevilla FC 26 (5) 1993–1994 Newell's Old Boys 5 (0) 1995–1997 CA Boca Juniors 30 (7)   Selecció nacional 1977–1979   Argentina sub-20 24 (13) 1977–1994   Argentina 91 (34)   Entrenador 1994–1994 Club Deportivo Mandiyú 1995–1995 Racing Club 2008–2010   Argentina 2011–2012 Al Wasl FC Dubai 2017–2018 Fujairah SC 2018–2019 Dorados de Sinaloa 2019–2020 Gimnasia La Plata
Participà en
1994	Mundial de Futbol 1994
1990	Mundial de Futbol 1990
1986	Mundial de Futbol 1986
1982	Mundial de Futbol 1982
1979	Copa del Món de futbol sub-20 de 1979
Altres
Cònjuge	Claudia Villafañe (1989–2003)
Fills	Dalma Maradona, Gianinna Maradona, Diego Sinagra
Germans	Raúl Maradona Hugo Maradona
Condemnat per	tir
Premis (2000)  Jugador del Segle de la FIFA (1990)  Premi Konex de Brillant (1986)  Campió dels Campions a l'Équipe (1986)  Pilota d'Or de la Copa del Món
Signatura

Diego Armando Maradona (Lanús, 30 d'octubre de 1960 - Dique Luján, 25 de novembre de 2020) va ser un jugador i entrenador de futbol argentí. És considerat un dels millors futbolistes de la història; va ser escollit com el «millor jugador del món» amb un 53,6% de vots, segons una enquesta per internet de la FIFA, la Fifa Internet Award, l'any 2000.^[1]

Va debutar a l'Argentinos Juniors el 1976. Després d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Boca Juniors, club amb el qual el 1980 va guanyar un campionat. El 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona; tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista, primer una hepatitis, i després una greu lesió al turmell causada per una dura entrada no van permetre que tingués la continuïtat desitjada. Els esdeveniments de la final de la copa de l'any 1984, pels quals va ser sancionat durant uns quants mesos, i altres factors combinats, van fer que fitxés pel SSC Napoli italià, equip que no havia guanyat cap torneig des de feia temps; allà Diego hi va fer una notable actuació i va contribuir al fet que el seu equip guanyés dos Scudettos i la Copa de la UEFA (1989), entre d'altres èxits. El 1991 deixà Itàlia per anar a jugar amb el Sevilla FC i el 1993 va retornar al futbol argentí, primer amb els Newell's Old Boys i, el 1995, un altre cop pel Boca Juniors, equip amb el qual es retirà com a jugador professional el 30 d'octubre de 1997.

Amb la selecció argentina va jugar quatre copes mundials de futbol: la d'Espanya 1982 (on van arribar als vuitens de final), Mèxic 1986 (on es van proclamar campions), Itàlia 1990 (on van ser subcampions) i Estats Units 1994 (on va disputar només dos partits). És el cinquè màxim golejador de la selecció argentina de futbol.

Com a entrenador va dirigir els equips argentins Mandiyú de Corrientes (1994) i Racing Club (1995).

Aquests èxits es van veure entelats pels seus problemes amb l'addicció a les drogues que van afectar tant la seva carrera futbolística (amb suspensions imposades per diverses federacions futbolístiques), com la seva salut. A més, es va veure involucrat en uns quants fets judicials de diversa naturalesa.

Va morir el 25 de novembre de 2020 a causa d'una aturada cardiorespiratòria.