Dopamina

Dopamina

Malaltia objecte	nefropatia, bradicàrdia i xoc neurogènic
Dades clíniques
Grup farmacològic	catecolamina i phenethylamine alkaloid (en)
Codi ATC	C01CA04
Dades químiques i físiques
Fórmula	C8H11NO2
Massa molecular	153,079 Da
Punt de fusió	128 ℃
SMILES
Identificadors
Número CAS	51-61-6
PubChem (SID)	681
IUPHAR/BPS	940
DrugBank	DB00988
ChemSpider	661
UNII	VTD58H1Z2X
KEGG	D07870 i C03758
ChEBI	18243
ChEMBL	CHEMBL59
PDB ligand ID	LDP
AEPQ	100.000.101

La dopamina és un neurotransmissor present en una gran varietat d'animals, tant vertebrats com invertebrats. Al cervell, aquesta fenitilamina funciona com a neurotransmissor que activa cinc tipus de receptors (D1, D2, D3, D4, D5) i les seves variants. És produïda en diverses àrees del cervell, sobretot a la substància grisa i a l'àrea ventral tegmental.^[1] A part, també és una neurohormona relacionada amb l'hipotàlem, la funció principal de la qual és inhibir l'alliberament de prolactina de l'adenohipòfisi. La dopamina pot ser subministrada com a medicament que actua sobre el sistema nerviós simpàtic, provocant un conjunt d'efectes tals com l'augment de la pressió sanguínia o de les pulsacions. Tot i això, com que la dopamina no pot passar directament de la sang al sistema nerviós central, presa com a droga no l'afecta directament.

Per augmentar la quantitat de dopamina en el cervell dels pacients que pateixen la malaltia de Parkinson o la distonia en la resposta a dopa, es pot utilitzar L-DOPA, la qual, com que és un precursor de la dopamina, pot travessar les membranes entre la sang i el cervell i així actuar.