Economia de Luxemburg

Economia de Luxemburg

Moneda	Euro
Organitzacions comercials	OMC, Unió Europea, OCDE
Estadístiques
PIB nominal	62.404.461.274,664 $ (2017)
PIB (en PPP)	56.58 miliards (2015)
Rànquing PIB	105è (2015)
Taxa del PIB	4,4% (2015)
PIB per càpita	102.900 (2015)
PIB (PPP) per càpita	107.640,559 dòlars Geary-Khamis (2017)
PIB per sector	primari 0.3%, secundari 11.3%, terciari 88.3% (2015)
Inflació	0.1% (2015)
Taxa de creixement real	4 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa	sense informació
Força laboral	265.800 (2015)
Ocupació laboral per sector	primari 1.1%, secundari 20%, terciari 78.9% (2013)
Taxa d'atur	6.9% (2015)
Indústries principals	Serveis bancaris i financers, ferro i acer, tecnologia d'informació, telecomunicacions, transport de carga, processament d'aliments, substàncies químiques, productes de metall i d'enginyeria, pneumàtics, vidre, alumini, turisme
Socis comercials
Exportacions 20.9 miliards (2015) Productes d'exportació màquines i equipaments, productes de acer, productes químics, productes de cautxú, vidre Socis principals Alemanya 23.5%, França 17%, Bèlgica 16.2%, Itàlia 5.6%, Suïssa 4.4% (2014)
Importacions 21.9 miliards (2015) Productes d'importació avions comercials, minerals, productes químics, metalls, aliments, béns de consum de qualitat Socis principals Bèlgica 30.8%, Alemanya 24.5%, França 11.9%, Estats Units 7.1%, República Popular de la Xina 5.9%, Països Baixos 4.9% (2015)
Finances públiques
Deute extern	3 331 miliards (2014)
Ingressos	23.65 miliards (2015)
Despeses	23.65 miliards (2015)
Reserves totals	878.080.634 $ (2017)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Luxemburg és un país amb una economia petita, però estable. Gaudeix del segon producte interior brut per capita més gran del món (CIA 2007 est.), darrere de Qatar. Luxemburg es considera una nació industrialitzada diversificada. La seva economia depèn en gran manera dels sectors bancari i industrial (principalment siderúrgic).

Es beneficia de la seva proximitat a França, Bèlgica i Alemanya, i per això ha tingut un creixement econòmic sòlid, de baixa inflació i de poca desocupació.

També es beneficia de la falta de mecanismes de control internacional per a promoure i sustentar una economia basada, en part, en la evasió fiscal a gran escala, fet que permet a les empreses multinacionals més importants del món, com Pepsi, Ikea, Accenture, Burberry, Procter & Gamble, Heinz, JP Morgan, FedEx, Amazon o Deutsche Bank, entre d'altres, evadir milers de milions d'euros en impostos cada any,^[1] tal com va quedar demostrat a la investigació coneguda com a Luxemburg Leaks, realitzada pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació.

Avui en dia, el 47,5% de la població és estrangera,^[2] així com un 60% de la mà d'obra. Hi ha uns 195.000 treballadors residents als països veïns (101.987 a França, 46.718 a Bèlgica i 46.418 a Alemanya).^[3] El sector financer representa el 36% del producte interior brut, i va compensar la caiguda de participació de l'acer en l'economia.^[4]

El seu sector industrial, inicialment dominat per l'acer, és actualment diversificat, i inclou productes químics, cautxú i altres indústries.^[4] La facilitat de disposar del carbó de les conques del Rhur i el Saar ha fet possible l'establiment d'importants centres siderúrgics, sector que ocupa un dels primers llocs d'Europa, amb una producció d'acer que en una gran part és exportada. Els centres principals són al sud del país (Rodange, Differdange, Esch, Rumelange i Dudelange).

El país, com altres de la Unió Europea, va sofrir una crisis que va començar en el 2008, però l'atur va quedar per sota de la mitjana de la UE. La economia es va contraure el 3,6% l'any 2009. Però entre 2010 i 2011 es recuperà.