Edat de la Terra

La Terra vista per l'Apollo 17

L'edat de la Terra és d'uns 4.540 milions d'anys (4.54 × 10⁹ anys ± 1%).[1] [2] [3] Aquesta edat s'ha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb l'edat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen.

Després de la revolució científica i del desenvolupament de la datació radiomètrica, les mesures del plom en minerals rics en urani mostraren que alguns excedien els mil milions d'anys.[4] Els minerals d'aquests tipus més antics analitzats fins ara –petits cristalls de zircó de les muntanyes Jack Hills d'Austràlia Occidental– tenen almenys 4.404 milions d'anys.[5][6] [7] Comparant la massa i la lluminositat del Sol amb la de multitud d'altres estrelles, sembla que el sistema solar no pot ser molt més vell que aquestes roques. Les inclusions riques de Ca-Al (inclusions riques en calci i alumini) –els constituents sòlids més antics dels meteorits que es formaren en el sistema solar – tenen 4.567 milions d'anys,[8][9] el que ens dona una edat del sistema solar i un límit per a l'edat de la Terra. Una hipòtesi descriu que l'acreció de la Terra començà molt d'hora després de la formació de les inclusions riques en Ca-Al i els meteorits. L'edat de la Terra és difícil de determinar, ja que no es coneix el temps exacte d'acreció de la Terra, i les prediccions dels diferents models d'acreció varien d'uns pocs milions fins a 100 milions d'anys.De la mateixa manera és difícil determinar amb exactitud l'edat de les roques més velles de la Terra, ja que són agregats de minerals possiblement d'edats diferents.

  1. «Age of the Earth». U.S. Geological Survey, 1997. [Consulta: 24 agost 2010].
  2. Dalrymple, G. Brent «The age of the Earth in the twentieth century: a problem (mostly) solved». Special Publications, Geological Society of London, 190, 2001, pàg. 205–221. DOI: 10.1144/GSL.SP.2001.190.01.14.
  3. Manhesa, Gérard; Allègrea, Claude J.; Dupréa, Bernard; and Hamelin, Bruno «Lead isotope study of basic-ultrabasic layered complexes: Speculations about the age of the earth and primitive mantle characteristics». Earth and Planetary Science Letters, Elsevier B.V., 47, 1980, pàg. 370–382. DOI: 10.1016/0012-821X(80)90024-2.
  4. Boltwood, B. B. «On the ultimate disintegration products of the radio-active elements. Part II. The disintegration products of uranium». American Journal of Science, 23, 1907, pàg. 77–88.
    Per al resum vegeu Chemical Abstracts Service, American Chemical Society. Chemical Abstracts. New York, London: American Chemical Society, 1907, p. 817 [Consulta: 19 desembre 2008]. 
  5. Wilde, S. A.; Valley, J. W.; Peck, W. H.; Graham C. M. «Evidence from detrital zircons for the existence of continental crust and oceans on the Earth 4.4 Gyr ago». Nature, 409, 6817, 11-01-2001, pàg. 175–178. DOI: 10.1038/35051550. PMID: 11196637.
  6. Valley, John W.; Peck, William H.; Kin, Elizabeth M. «Zircons Are Forever». The Outcrop, Geology Alumni Newsletter p. 34–35. University of Wisconsin-Madison, 1999. [Consulta: 22 desembre 2008].
  7. Wyche, S.; Nelson, D. R.; Riganti, A. «4350–3130 Ma detrital zircons in the Southern Cross Granite–Greenstone Terrane, Western Australia: implications for the early evolution of the Yilgarn Craton». Australian Journal of Earth Sciences, 51, 1, 2004, pàg. 31–45. DOI: 10.1046/j.1400-0952.2003.01042.x.
  8. Amelin, Y; Krot, An; Hutcheon, Id; Ulyanov, Aa «Lead isotopic ages of chondrules and calcium-aluminum-rich inclusions.». Science (New York, N.Y.), 297, 5587, Sep 2002, pàg. 1678–83. DOI: 10.1126/science.1073950. ISSN: 0036-8075. PMID: 12215641.
  9. Baker, J.; Bizzarro, M.; Wittig, N.; Connelly, J.; Haack, H. «Early planetesimal melting from an age of 4.5662 Gyr for differentiated meteorites». Nature, 436, 7054, 25-08-2005, pàg. 1127–1131. DOI: 10.1038/nature03882. PMID: 16121173.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search