Back Europawahl 2019 ALS انتخابات البرلمان الأوروبي 2019 Arabic Eleiciones al Parllamentu Européu de 2019 AST Избори за Европейския парламент (2019) Bulgarian Volby do Evropského parlamentu 2019 Czech Etholiad Senedd Ewrop, 2019 Welsh Europa-Parlamentsvalget 2019 Danish Europawahl 2019 German Ευρωεκλογές 2019 Greek 2019 European Parliament election English

Eleccions al Parlament Europeu de 2019

Eleccions al Parlament Europeu de 2019 Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 2019
 ← 2014 Modifica el valor a WikidataUnió Europea Modifica el valor a Wikidata 2024 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data23 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir751 diputat al Parlament Europeu ≈ IX legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Lloc webelection-results.eu Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat398.875.548 Modifica el valor a Wikidata
202.125.198
   50.67٪
Punt percentual 8.13
Nombre de vots vàlids197.283.888    Nombre de vots en blanc 1.686.873   Nombre de vots nuls 3.154.434
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 PPE  — Manfred Weber
38.364.040   19.45٪
Diputat 208 → 172 Nombre d'escons 36
<1
2>
 PSE  — Frans Timmermans
34.953.957   17.72٪
Diputat 180 → 147 Nombre d'escons 33
<1
2
3>
 PVE  — Bas Eickhout, Ska Keller
16.954.326   8.59٪
Diputat 35 → 55 Nombre d'escons 20
MENL
16.750.849   8.49٪
Diputat 60
<1
2>
 ALDE  — Margrethe Vestager
16.316.949   8.27٪
Diputat 46 → 76 Nombre d'escons 30
<1
2>
 ACRE  — Jan Zahradil
9.707.851   4.92٪
Diputat 42 → 45 Nombre d'escons 3
<1
2
3>
 PEE  — Violeta Tomič, Nico Cué
6.028.326   3.06٪
Diputat 27 → 19 Nombre d'escons 8
PDE
3.369.352   1.71٪
Diputat 8 → 11 Nombre d'escons 3
<1
2>
 ALE  — Oriol Junqueras i Vies
3.203.643   1.62٪
Diputat 11 → 11
ALG
2.557.977   1.3٪
Diputat 9
APEU
1.912.137   0.97٪
Diputat 1 → 3 Nombre d'escons 2
Pirates
780.031   0.4٪
Diputat 1 → 4 Nombre d'escons 3
AEVN
773.258   0.39٪
Diputat 3 → 4 Nombre d'escons 1
MPCE
582.369   0.3٪
Diputat 3 → 3
Volt
416.015   0.21٪
Diputat 1
? ? ?
 APL
312.870   0.16٪
Diputat 2
Elecció del president de la Comissió Europea 2019 Modifica el valor a Wikidata
President de la Comissió Europea
Reemplaça:Persona elegida:
Jean-Claude JunckerUrsula von der Leyen Modifica el valor a Wikidata
Logotip del Parlament Europeu.

Les eleccions al Parlament Europeu de 2019 van tenir lloc a la Unió Europea entre el 23 i el 26 de maig de 2019,[1] amb una participació del 50,67% sobre un cens proper als 400 milions d'electors, superant en 8 punts la de les eleccions de 2014,[2] va donar lloc a la IX legislatura europea. En elles es van triar per sufragi universal, directe, lliure i secret els eurodiputats que integraran l'Eurocambra i que representaran a la ciutadania europea en el període comprès des de 2019 a 2024.[3] Aquesta cambra va ser la responsable de nomenar el president de la Comissió Europea, a proposta del Consell Europeu en funció dels resultats de les eleccions, per majoria qualificada.[4][5]

El nombre de diputats previstos per a la IX legislatura del Parlament Europeu era de 705 escons, repartint-se els 73 escons del Regne Unit, després de la seva sortida de la Unió Europea, entre diversos països com Espanya, França, Itàlia i Països Baixos i reservant-se 46 escons per a futures ampliacions de la unió.[6] Si bé, després de l'ajornament del Brexit fins al 31 d'octubre de 2019, el Regne Unit degué participar en les eleccions, mantenint-se el repartiment d'escons fins a la sortida definitiva de la Unió.[7]

Per formacions, el Partit Popular Europeu va ser una vegada més el guanyador de les eleccions amb 172 diputats, perdent 36 diputats sobre les eleccions europees de 2014. Li va seguir el Partit dels Socialistes Europeus amb 147 escons, 33 menys que en les eleccions anteriors, i el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa amb 76 escons, que va guanyar 30 seients. El partit d'ultradreta Moviment Europa de les Nacions i de les Llibertats, canviat de nom a Partit Identitat i Democràcia després de les eleccions,[8] va aconseguir 60 escons, superant així al Partit Verd Europeu, que va aconseguir 55 escons, pujant 20 sobre el 2015, al Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, que va pujar 3 escons fins als 45, i el Partit de l'Esquerra Europea, que es va quedar en 19 escons.[9]

Per grups parlamentaris, el Grup del Partit Popular Europeu va tornar a ser el més gran amb 182 escons, perdent 34 seients sobre el parlament sortint, seguit del Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates amb 154 escons, perdent 31 seients, i el Grup Renovar Europa, el nou nom del Grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, que va aconseguir 108 escons guanyant 39. El Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea es va alçar fins a ser la quarta força amb 74 escons, sumant 22 escons nous, i superant per la mínima al nou Grup Identitat i Democràcia que va aconseguir 73. Finalment, el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus es va constituir amb 62 eurodiputats i el Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verda Nòrdica amb 41 escons.[10]

Després de les eleccions, el Partit Popular Europeu va arribar a un acord amb el Partit dels Socialistes Europeus i amb el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa per a formar la nova Comissió Europea. No obstant això, el candidat del PPE a la presidència de la Comissió, Manfred Weber, va ser vetat pels seus socis de Govern i, per això, qui va accedir a la presidència europea va ser Ursula von der Leyen, fins llavors ministra de defensa d'Alemanya, també del Partit Popular Europeu i que ni tan sols havia estat elegida eurodiputada en les eleccions.[11]

  1. ↑ «Com serà, políticament, el nou Parlament Europeu 2019-2024?». Diputació de Barcelona. [Consulta: 24 novembre 2023].
  2. ↑ «Resultats a les eleccions europees de 2019» (en anglès), 22-10-2019. [Consulta: 24 novembre 2023].
  3. ↑ «Convocatòria de propostes per a l'establiment de convenis de cooperació marc amb organitzacions paneuropees, nacionals, regionals i locals en els àmbits de televisió o radiodifusió, activitats d'Internet i organització d'actes per al cofinançament de projectes de sensibilització pública sobre el Parlament Europeu i per a fomentar un ampli interès en el procés decisori europeu.» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 24 novembre 2023].
  4. ↑ «Versió consolidada del Tractat de Funcionament de la Unió Europea» (en anglès). EUR-Lex, 26-10-2012. [Consulta: 24 novembre 2023]. «Article 17.7»
  5. ↑ «El PE després del Tractat de Lisboa: un paper més important en la construcció d'Europa» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 24 novembre 2023].
  6. ↑ «El Parlament Europeu reduirà la seva grandària després de les eleccions de 2019» (en anglès). Parlament Europeu, 13-06-2018. [Consulta: 24 novembre 2023].
  7. ↑ «El Regne Unit participarà a les eleccions europees després del fracàs del Brexit». 324.cat, 07-05-2019. [Consulta: 24 novembre 2023].
  8. ↑ Huet, Natalie. «El nacionalisme a la UE té un nou nom: "Identitat i Democràcia"» (en anglès). Euronews, 13-06-2019. [Consulta: 24 novembre 2023].
  9. ↑ «Resultats de les eleccions europees de 2019» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 24 novembre 2023].
  10. ↑ «Comparativa de constitució dels grups polítics després de les eleccions europees de 2019» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 24 novembre 2023].
  11. ↑ Manzanaro, Sofia S. «Ha estat un frau l'elecció de Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea?» (en castellà). Euronews, 03-07-2019. [Consulta: 24 novembre 2023].

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search