Eleccions generals espanyoles de 1919

Eleccions generals espanyoles de 1919

Tipus	eleccions generals espanyoles
Data	1r juny 1919
← 1918 1920 →
Estat	Espanya
Jurisdicció	Espanya
Càrrec a elegir	president del Govern d'Espanya diputat al Congrés dels Diputats
Elegit	Antoni Maura i Montaner

Les Eleccions generals espanyoles de 1919 foren convocades enmig d'una crisi política i econòmica sense precedents l'1 de juny de 1919,^[1] sota sufragi universal masculí. Les tensions, les revoltes, les vagues i les mobilitzacions a Catalunya van fer que el nou líder espanyol, que ja havia encapçalat un govern de concentració entre el 22 de març i el 9 de novembre de 1918 tornés a cridar sufragis.

En total foren escollits 409 diputats, i amb uns resultats similars a les eleccions de 1918 el partit més votat fou la coalició dels sectors mauristes i ciervistes del Partit Liberal Conservador, dirigit aleshores per Antoni Maura i Montaner. El PSOE, el PURA i la Federació Republicana es presentaren plegats, però només assoliren 15 escons. Fou elegit president del Congrés Juan Armada, marqués de Figueroa (substituït el 29 de juliol de 1919 per José Sánchez Guerra y Martínez) i president del Senat Manuel Allendesalazar (substituït per Joaquín Sánchez de Toca Calvo). El cap de govern fou Antoni Maura, fins que el 20 de juliol fou nomenat Joaquín Sánchez de Toca Calvo. El desembre fou obligat a dimitir, i donat la incapacitat de Dato i Bugallal per a formar govern, fou nomenat cap de govern el 12 de desembre Manuel Allendesalazar, qui resistí fins al 20 de maig de 1920, quan es convocaren noves eleccions.^[1]