Enric, III comte de Lancaster

Plantilla:Infotaula personaEnric, III comte de Lancaster

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1281 Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1345 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Castell de Leicester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Lord Majordom Major
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaud Chaworth
Alix of Joinville Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric de Grosmont
 () Maud Chaworth
Elionor de Lancaster
 () Maud Chaworth
Mary of Lancaster
 () Maud Chaworth
Joan of Lancaster
 () Maud Chaworth
Blanche of Lancaster
 () Maud Chaworth
Maud de Lancaster, comtessa d'Ulster
 () Maud Chaworth
Isabelle de Lancastre
 () Maud Chaworth Modifica el valor a Wikidata
ParesEdmund d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata  i Blanca d'Artois Modifica el valor a Wikidata
GermansTomàs de Lancaster
Joana I de Navarra Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Enric de Lancaster (Castell de Grosmont, 1281 - Castell de Leicester, 22 de setembre de 1345), sent el segon fill d'Edmund d'Anglaterra, comte de Lancaster, i de Blanca d'Artois, reina vídua de Navarra i, com a tal fou germà de Tomás Plantagenet comte de Leicester i Lancaster.

A Flandes va combatre amb Eduard I (1297) i a Escòcia (1248 i de 1300 a 1305), amb el nom de lord Monmouth. L'any 1834 va obtenir els nomenaments de comte de Lancaster i de Leicèster i el càrrec de gran intendent d'Anglaterra acomplint-lo d'honors i dignitats perquè oblidés la condemna del seu propi germà, malgrat tot això, va jurar venjar-se, i al capdavant dels nobles revoltats es va apoderar (1326) d'Eduardo II, al qual va tancar al castell de Kenilworth, encarregant-se de la seva custòdia.

Després es va declarar contra Isabel esposa del referit Eduard II, i contra el favorit Mortimer, els qui el van atacar i li van revoltar els nobles que li havien recolzat el 1329, i abandonat per ells, especialment pels comtes de Kant i Norfolk, es va considerar feliç al obtenir el seu perdó per mediació de l'arquebisbe Meneiham. Va exercir una ambaixada a França, i va perdre la vista el 1330, no ocupant-se des d'aquella data més que en obres pietoses.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search