Ernst Cassirer

Ernst Cassirer

Biografia
Naixement	28 maig 1874 Breslau (Polònia)
Mort	13 abril 1945 (70 anys) Nova York
Causa de mort	infart de miocardi
Formació	Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Marburg
Director de tesi	Hermann Cohen i Paul Natorp
Activitat
Lloc de treball	Marburg Uppsala Göteborg Oxford Berlín Hamburg Nova York
Ocupació	filòsof, professor d'universitat, historiador de l'art
Activitat	1886 - 1941
Ocupador	Universitat de Colúmbia (1944–1945) Universitat Yale (1941–1944) Universitat de Göteborg (1935–1941) Universitat d'Oxford (1933–1935) Universitat d'Hamburg (1919–1933) All Souls College War Press Office (German Reich) (en) Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats
Moviment	Marburg School (en)
Obra
Estudiant doctoral	Leo Strauss i Helene Luise Ewald (en)
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits
Família
Cònjuge	Toni Cassirer (1902–1945)
Fills	Heinz Cassirer
Premis (1914)  Premi Kuno Fischer  doctor honoris causa per la Universitat de Göteborg

Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany ^[1][2] que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.^[3][4]

La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana), ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells. Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).

Després de la mort de Cohen el 1918, Cassirer va desenvolupar una teoria del simbolisme i la va utilitzar per expandir la fenomenologia del coneixement a una filosofia de la cultura més general. Cassirer va ser un dels principals defensors de l'idealisme filosòfic del segle XX. La seva obra més famosa és la Filosofia de les formes simbòliques (1923-1929).

Tot i que la seva obra va rebre una acollida variada poc després de la seva mort, estudis més recents han remarcat el paper de Cassirer com a estricte defensor de l'idealisme moral de l'època de la Il·lustració i la causa de la democràcia liberal en un moment en què l'ascens del feixisme havia fet que aquesta defensa passés de moda. Dins de la comunitat jueva internacional, el treball de Cassirer també s'ha vist com part d'una llarga tradició de pensament sobre filosofia ètica.^[5]