Estat de Palestina

Plantilla:Infotaula geografia políticaEstat de Palestina
دولة فلسطين (ar) Modifica el valor a Wikidata

HimneBiladi Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 32° 00′ N, 35° 15′ E / 32°N,35.25°E / 32; 35.25
CapitalJerusalem
Ramal·lah Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.227.193 (2021) Modifica el valor a Wikidata (868,3 hab./km²)
Idioma oficialàrab Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6.020 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània, mar Morta i riu Jordà Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
FundadorOrganització per a l'Alliberament de Palestina Modifica el valor a Wikidata
Creació 15 novembre 1988:  (Declaració d'independència de Palestina) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataMahmud Abbas Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuAutoritat Nacional Palestina Modifica el valor a Wikidata
• Primer Ministre Modifica el valor a WikidataMohammad Shtayyeh (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuConsell Legislatiu Palestí , (Escó: 132) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialConsell Judicial Suprem de Palestina Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal18.109.000.000 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedanou xéquel Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.ps Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+970 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísPS Modifica el valor a Wikidata

Palestina (àrab: فلسطين, Filasṭīn, Falasṭīn o Filisṭīn), oficialment declarat com l'estat de Palestina (àrab: دولة فلسطين, Dawlat Filasṭin),[1] és un estat amb reconeixement limitat ubicat al Pròxim Orient, més concretament en el Llevant mediterrani, i que limita amb Israel, Jordània, Egipte i la ribera sud-oriental de la mar Mediterrània. Va ser proclamat a l'exili a l'Alger, el 15 de novembre del 1988, quan el Consell Nacional de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) va adoptar la declaració d'independència de Palestina de manera unilateral. En aquell temps, l'OAP no exercia control sobre cap territori, i era un govern en l'exili.[2] Encara avui, part del territori reclamat es manté sota ocupació d'Israel.[3] Reivindica els territoris palestins definits abans de la guerra de 1967,[4] i ha designat Jerusalem Est com la seva capital.[5][6] El 1994, d'acord amb els Acords d'Oslo entre la OAP i el Govern d'Israel, es va establir l'Autoritat Nacional Palestina com l'entitat administrativa transitòria. El 31 d'octubre del 2011, va ser admesa com a membre número 195 de la UNESCO, com a estat membre de ple dret.[7]

El 29 de novembre del 2012, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Resolució 67/19 (projecte de resolució A/67/L. 28) en virtut de la qual va concedir a Palestina la condició d'«estat observador no membre» de l'organització,[8] reafirmant a més el dret del poble palestí a un territori sota les fronteres definides abans de la Guerra del 1967.[9] Aquesta resolució no implica encara l'admissió de Palestina com a membre ple dret de l'organització, ja que per a això es necessitaria l'aprovació del Consell de Seguretat, on els Estats Units s'hi oposa. No obstant això, els territoris definits com a zona C pels Acords d'Oslo, actualment el 60% de Cisjordània, segueixen sota ocupació israeliana i governats per l'Administració civil israeliana mentre que l'Autoritat Nacional Palestina (reconeguda com a govern legítim) només té ple control sobre les zones A, aproximadament el 18% de Cisjordània. Finalment, les zones B són controlades conjuntament, aproximadament el 20% del territori.[10][11]

  1. «Palestina cambia su nombre a "Estado de Palestina"». El País, Uruguay. Arxivat de l'original el 2013-01-07 [Consulta: 6 gener 2013]. Arxivat 2013-01-07 a Wayback Machine.
  2. Bercovitch, Jacob; Zartman, William; Kremenyuk, Victor. The SAGE Handbook of Conflict Resolution (en anglès). SAGE Publications, 2008, p. 43. ISBN 9781412921923 [Consulta: 24 octubre 2012]. 
  3. «Palestinians 'May Declare State'» (en anglès). BBC News, 20-02-2008 [Consulta: 24 octubre 2012]. «But another negotiator and senior official, Saeb Erekat, disagreed arguing that the Palestine Liberation Organisation had already declared independence in 1988. 'Now we need real independence, not a declaration. We need real independence by ending the occupation. We are not Kosovo. We are under Israeli occupation and for independence we need to acquire independence', Mr Erekat said.»
  4. «Palestinian Authority applies for full UN membership» (en anglès). United Nations Radio, 23-09-2011 [Consulta: 24 octubre 2012]. «I would like to inform you that, before delivering this statement, I, in my capacity as President of the State of Palestine and Chairman of the Executive Committee of the Palestine Liberation Organization, submitted to H.E. Ban Ki-moon, Secretary-General of the United Nations an application for the admission of Palestine on the basis of the 4 June 1967 borders, with Al-Kuds Al-Sharif as its capital, as a full member of the United Nations.» Arxivat 12 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-12. [Consulta: 21 juliol 2014].
  5. Baroud, Ramzy. Middle East Review (en anglès). 27a ed.. Londres: Kogan Page, 2004, p. 161. ISBN 978-0-7494-4066-4 [Consulta: 24 octubre 2012]. 
  6. The World: A Third World Guide 1995–96. Montevideo: Instituto del Tercer Mundo, 1995, p. 443. ISBN 978-0-85598-291-1 [Consulta: 24 octubre 2012]. 
  7. «Izan bandera palestina en la UNESCO». Servicio de Noticias de las Naciones Unidas, 2010. [Consulta: 31 gener 2012].
  8. «Palestina entra como Estado en la ONU». El País.
  9. Resolució A/67/L.28 de l'ONU. 
  10. «The Demise of the Oslo Process» (en anglès americà), 26-03-1999. [Consulta: 18 maig 2021].
  11. «Oslo's 20-year legacy of failure lives on». [Consulta: 18 maig 2021].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search