Estereoscopi

Els termes estereoscopi, estereoscòpic i imatge tridimensional 3-D es refereixen a qualsevol tècnica d'enregistrament de la informació tridimensional visual o a la creació de la il·lusió de profunditat en una imatge.

La il·lusió de profunditat en una fotografia, una pel·lícula o un altre tipus d'imatge bidimensional es crea presentant una imatge lleugerament diferent a cada ull. Diferents tipus de demostracions 3D usen aquest mètode de transportar imatges.

L'estereoscopi, és a dir, l'aparell que presenta una doble imatge que es barreja en el nostre cervell com una sola imatge estereoscòpica, va ser inventat per sir Charles Wheatstone el 1840.^[1]

L'estereoscopi és un dispositiu molt simple que consta de quatre petits miralls, situats en forma tal que permeten desviar les imatges corresponents a cada ull posades l'una al costat de l'altra de tal manera que en veure's muntades l'una sobre l'altra donen l'efecte estereoscòpic o tridimensional; per ajustar a la mida diferents imatges el dispositiu té un eix o pivot que altera el grau de separació. Aquest aparell substitueix la facultat d'encreuar els ulls per veure fotos o vídeos estereoscòpics, que per a molts és una cosa difícil i/o incòmoda.

L'estereoscopi és usat en fotogrametria i també per a la producció d'un estereograma. L'estereoscopi és útil en la inspecció d'imatges donades de jocs de dades grans multidimensionals com són les produïdes per dades experimentals. A part d'això, la combinació de parells estereoscòpics de fotografies aèries és indispensable en la cartografia geològica. Aquest mètode permet la visualització d'estructures com plecs i falles que d'una altra manera exigirien un complicat treball sobre el terreny.

La fotografia tradicional estereoscòpica consisteix a crear una il·lusió de 3D que comença per un parell d'imatges de 2D. La manera més fàcil de crear la percepció de profunditat en el cervell és proporcionar als ulls de l'espectador dues imatges diferents que representen dues perspectives del mateix objecte, amb una desviació menor a les perspectives que ambdós ulls naturalment reben en la visió binocular. La fotografia moderna industrial tridimensional pot usar el làser o altres tècniques avançades per a descobrir i registrar informació tridimensional.