Extremadura

Extremadura
	Bandera Escut d'armes
Himne	himne d'Extremadura
Localització
	39° 12′ N, 6° 09′ O / 39.2°N,6.15°O
Estat	Espanya
Capital	Mèrida
Conté la subdivisió	Província de Badajoz ; Província de Càceres
Població humana
Població	1.059.501 (2021) (25,45 hab./km²)
Llengua utilitzada	extremeny ; fala de Xàlima
Geografia
Superfície	41.634 km²
Punt més alt	Calvitero (2.401 m)
Limita amb	Andalusia ; Castella - la Manxa ; Castella i Lleó
Dades històriques
Creació	1883
Dia d'Extremadura	8 de setembre
Patrocini	Nostra Senyora de Guadalupe
Organització política
Org. territorial	municipis
Forma de govern	parlamentarisme
• Cap de govern	María Guardiola Martín (2023–)
Òrgan legislatiu	Assemblea d'Extremadura ,
Corts Generals
• Congrés	10 diputats
• Senat	8 senadors
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
ISO 3166-2	ES-EX
Codi NUTS	ES43
Lloc web	juntaex.es

Extremadura (extremeny: Estremaúra, portuguès: Estremadura, fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola^[1] situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud. Extremadura limita al nord amb Castella i Lleó (províncies de Salamanca i Àvila); al sud, amb Andalusia (províncies de Huelva, Sevilla, i Còrdova); a l'est, amb Castella - la Manxa (províncies de província de Toledo i Ciudad Real); i a l'oest, amb Portugal.

Es divideix en dues províncies: Càceres (al nord) i Badajoz (al sud). La capital n'és Mèrida. La seva superfície és de 41.633 quilòmetres quadrats^[1] i la seva població és d'1.108.130 habitants. La densitat de població és de 26,62 habitants/km², una de les més baixes d'Espanya.

El gentilici d'Extremadura és extremenc o extremeny (castellanisme).^[2]

↑ ^1,0 ^1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 523. ISBN 84-930048-0-4.
↑ -eny no és un sufix català formador de gentilicis. Els gentilicis dels diccionaris catalans acabats en -eny són adaptacions de gentilicis espanyols o sud-americans en -eño. En el DIEC hi ha: caribeny, costa-riqueny, extremeny, gibraltareny, hondureny, madrileny, malagueny, panameny, porto-riqueny i rifeny. D'altra banda, hi ha nicaragüenc i salvadorenc, amb les formes secundàries nicaragüeny i salvadoreny. Segurament en català hauríem de donar altres formes a aquests gentilicis en –eny. Per exemple, en occità, es diu madridenc o madrilenc. El DIEC té alzireny, comel DNV alzirenc, però aquest també duu com a forma secundària alzireny. Al DIEC no hi ha alzirenc ni com a forma secundària.

[perezlama-1] 1,0 ^1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 523. ISBN 84-930048-0-4.

[2] -eny no és un sufix català formador de gentilicis. Els gentilicis dels diccionaris catalans acabats en -eny són adaptacions de gentilicis espanyols o sud-americans en -eño. En el DIEC hi ha: caribeny, costa-riqueny, extremeny, gibraltareny, hondureny, madrileny, malagueny, panameny, porto-riqueny i rifeny. D'altra banda, hi ha nicaragüenc i salvadorenc, amb les formes secundàries nicaragüeny i salvadoreny. Segurament en català hauríem de donar altres formes a aquests gentilicis en –eny. Per exemple, en occità, es diu madridenc o madrilenc. El DIEC té alzireny, comel DNV alzirenc, però aquest també duu com a forma secundària alzireny. Al DIEC no hi ha alzirenc ni com a forma secundària.

[1]

[2]