Fermi (element)

Fermi
100Fm
einsteini ← fermi → mendelevi Er ↑ Fm ↓ (Upb) Taula periòdica
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Fermi, Fm, 100
Categoria d'elements	Actínids
Grup, període, bloc	n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard	(257)
Configuració electrònica	[Rn] 5f12 7s2 2, 8, 18, 32, 30, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid ((predit))
Punt de fusió	1.125 K, 852 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	2, 3
Electronegativitat	1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 627 kJ·mol−1
Miscel·lània
Nombre CAS	7440-72-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del fermi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 252Fm sin 25,39 h FE - - α 7,153 248Cf 253Fm sin 3 d ε 0,333 253Es α 7,197 249Cf 255Fm sin 20,07 h SF - - α 7,241 251Cf 257Fm sin 100,5 d α 6,864 253Cf SF - -

El fermi és l'element químic de la taula periòdica de nombre atòmic 100 que pertany a la sèrie dels actinoides, i de símbol, Fm. El fermi fou descobert el 1953, juntament amb l'einsteini, a les runes de la primera explosió de bomba d'hidrogen Ivy Mike. Hi ha 22 isòtops coneguts essent el fermi 257 el més estable amb una període de semidesintegració de 100,5 dies. Alguns dels isòtops presenten fissió espontània. El fermi està anomenat en honor d'Enrico Fermi (1901-1954), pioner en la física nuclear. No té aplicacions pràctiques ni ha estat possible obtenir-ne una quantitat observable.