Fonamentalisme

El fonamentalisme[1] designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma. Es caracteritza per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador amb qui no comparteix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

Aquest terme s'aplica en el cas de la religió especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llur recerca de la puresa, del retorn als orígens de les pròpies creences, realitzen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escriptures o textos fonamentals en la seva pròpia doctrina.[2] S'oposen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, així com a la liberalització dels costums.

  1. Històricament, aquesta mena d'actituds fanàtiques i totalitàries de base religiosa, en català s'havien designat com a integrisme, en consonància amb altres llengües romàniques (esp. integrismo, fr. intégrisme, etc.). En anglès, alhora, s'anomenaren fundamentalism. Quan calgué aplicar el mateix concepte a moviments basats en altres religions, sobretot en l'islam, en anglès continuaren usant el terme ja establert, és a dir, fundamentalism. En llengües romàniques es feu igualment amb la forma tradicional, de tipus integrisme; però amb el pas del temps es tendí a calcar acríticament de l'anglès i s'hi imposaren formes del tipus fonamentalisme, que avui hi són predominants. En català fins i tot ha estat normativitzat fonamentalisme, tot i que una anàlisi de les definicions d'ambdós mots que figuren al diccionari normatiu denota que l'anglicisme és superflu. Integrisme continua sent aplicable en tots els contextos, si bé avui només és majoritari en referència al cristianisme dels segles XIX i XX.
  2. Giddens, Anthony. Sociologia (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, maig 2006. ISBN 978-84-206-4845-3. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search