La forma musical és el mode d'organització d'una idea musical per copsar l'obra completament,[1] la manera en què està dissenyada i construïda per formar una unitat completa.[2] En el concepte hi ha dos conceptes diferents però relacionats, que són el tipus de composició o "forma concreta", com ara la forma d'una simfonia o d'un concert; i l'estructura o "forma abstracta" d'una peça en particular, d'un sol moviment i es parla de forma binària, forma ternària, forma sonata, fuga, etc.[3]
La forma i gènere musical són conceptes diferents. Gènere musical s'utilitza per referir-se a estils concrets de música (com música clàssica o música rock) i es determina per elements com el llenguatge harmònic, ritmes característics, tipus d'instrument musical utilitzats i origen geogràfic. En aquest context el terme forma musical fa referència a un tipus particular d'estructura dins d'uns determinats gèneres. Per exemple, el "blues de 12 compassos" és una forma específica que trobem sovint en els gèneres de blues, rock and roll i jazz.
Pel que fa a la forma musical es poden identificar quatre èpoques de la història de la música. La primera o primitiva és la que es fon amb la dansa, semàntica i amb rime marcat, i es pot exemplificar amb una música tribal.[4] Una segona època seria la calssicista en la qual es desenvolupa el caràcter abastracte i l'equilibri entre la serenitat i profunditat, la pròpia d'una forma polifònica de Palestrina. Després vindria l'època entusiasta sentiment íntim del romanticisme, on hi podríem posar una cançó de Schubert. La darrera seria la recerca d'allò objectiu i plàstic, allò que està més enllà d'allò humà, com fa la música contemporània, com la Consagració de la Primavers d'Stravinsky.[5]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search