Georg Friedrich Bernhard Riemann

Georg Friedrich Bernhard Riemann
	; (1863)
Nom original	(de) Bernhard Riemann
Biografia
Naixement	17 setembre 1826 ; Jameln
Mort	20 juliol 1866 (39 anys); Verbania (Itàlia)
Causa de mort	Causes naturals (Tuberculosi )
Sepultura	Cementiri de Biganzolo
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat Humboldt de Berlín (1847–1849); Universitat de Göttingen (1846–1851); Johanneum Lüneburg (en) (1842–)
Tesi acadèmica	Fonaments per a una teoria general de les funcions d'una variable complexa (1867 )
Director de tesi	Carl Friedrich Gauß
Es coneix per	Equacions de Cauchy-Riemann; Esfera de Riemann; Fórmula de Riemann; Funció zeta de Riemann; Geometria riemanniana; Hipòtesi de Riemann; Integral de Riemann; Integral de Riemann-Stieltjes; Sumatori de Riemann; Superfície de Riemann; Tensor de curvatura de Riemann; Teorema de Riemann-Roch; Varietat riemanniana
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial, matemàtiques, teoria de nombres, anàlisi matemàtica, física matemàtica, Hipòtesi de Riemann, superfície de Riemann, Integral de Riemann i geometria riemanniana
Ocupació	catedràtic (1857–), professor d'universitat, físic, matemàtic
Ocupador	Universitat de Göttingen
Membre de	Royal Society (1866–); Acadèmia Bavaresa de Ciències (1859–); Acadèmia Prussiana de les Ciències (1859–); Acadèmia de Ciències de Göttingen
Professors	Gotthold Eisenstein, Moritz Abraham Stern i Carl Wolfgang Benjamin Goldschmidt (en)
Alumnes	Gustav Roch
Influències	Augustin Louis Cauchy; Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Obra
	Obres destacables geometria riemanniana; (1859) On the Number of Primes Less Than a Given Magnitude ;
Estudiant doctoral	Eduard Selling i Carl Anton Bjerknes
Família
Cònjuge	Elise Koch (en)
Pares	Friedrich Bernhard Riemann (en) i Charlotte Ebell (en)
	Premis (14 juny 1866) Membre estranger de la Royal Society ;
	Signatura

Georg Friedrich Bernhard Riemann (alemany: Bernhard Riemann) (Jameln, 17 de setembre de 1826 - Verbania, 20 de juliol de 1866)^[1]^[2]^[3] va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial. En el camp de l'anàlisi real, és conegut sobretot per la primera formulació rigorosa de l'integral, la integral de Riemann, i el seu treball sobre les sèries de Fourier. Les seves contribucions a l'anàlisi complexa inclouen, sobretot, la introducció de les superfícies de Riemann, obre nous camins en un tractament natural i geomètric de l'anàlisi complexa. El seu article de 1859 sobre la funció de recompte de primers, que conté l'enunciat original de la hipòtesi de Riemann, es considera un document fonamental de la teoria analítica dels nombres. A través de les seves contribucions pioneres a la geometria diferencial, Riemann va establir les bases de les matemàtiques de la relativitat general.

↑ Dudenredaktion. Das Aussprachewörterbuch (en alemany). 7. Berlin: Dudenverlag, 2015, p. 229, 381, 398, 735. ISBN 978-3-411-04067-4.
↑ Krech, Eva-Maria. Deutsches Aussprachewörterbuch (en alemany). Berlin: Walter de Gruyter, 2009, p. 366, 520, 536, 875. ISBN 978-3-11-018202-6.
↑ Asimov, Isaac. «Riemann, Georg Friedrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 349. ISBN 8429270043.

[1] Dudenredaktion. Das Aussprachewörterbuch (en alemany). 7. Berlin: Dudenverlag, 2015, p. 229, 381, 398, 735. ISBN 978-3-411-04067-4.

[2] Krech, Eva-Maria. Deutsches Aussprachewörterbuch (en alemany). Berlin: Walter de Gruyter, 2009, p. 366, 520, 536, 875. ISBN 978-3-11-018202-6.

[3] Asimov, Isaac. «Riemann, Georg Friedrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 349. ISBN 8429270043.

[1]

[2]

[3]