George Washington

General ^(en)
George Washington

Biografia
Naixement	22 febrer 1732 comtat de Westmoreland (Imperi Britànic)
Mort	14 desembre 1799 (67 anys) Mount Vernon (Virgínia)
Causa de mort	Causes naturals  (Epiglotitis )
Sepultura	tomba de Washington, New Tomb (1831–) 38° 42′ 24″ N, 77° 05′ 19″ O / 38.7068°N,77.0887°O / 38.7068; -77.0887 Mount Vernon, Old Tomb (1799–1831) 38° 42′ 24″ N, 77° 05′ 14″ O / 38.7066°N,77.0872°O / 38.7066; -77.0872
Comandant general de l'exèrcit dels Estats Units
13 juliol 1798 – 14 desembre 1799 ← James Wilkinson – Alexander Hamilton →
1r President dels Estats Units
30 abril 1789 – 4 març 1797 ← càrrec creat – John Adams → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1788-1789, eleccions presidencials dels Estats Units de 1792
1r President electe dels Estats Units
gener 1789 – 30 abril 1789 ← cap valor – John Adams → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1788-1789
President Societat dels Cincinnati
19 juny 1783 – 14 desembre 1799 – Alexander Hamilton →
Comandant general de l'exèrcit dels Estats Units
15 juny 1775 – 23 desembre 1788
Member of the Virginia House of Burgesses (en)
1758 – 1776
Dades personals
Nacionalitat	Estatunidenca
Religió	Anglicà
Alçada	193 cm
Activitat
Ocupació	Militar i granger
Activitat	1752  –  març 1797
Partit	Cap
Membre de	francmaçoneria Societat d'Agricultura de París Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana Societat dels Cincinnati
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit Continental i Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	General dels Exèrcits dels Estats Units (1976–) tinent general (1798–1976) major general (1775–1798) coronel
Conflicte	Guerra d'Independència dels Estats Units, Campanya de Filadèlfia, Guerra Franco-Índia, campanya de Boston, batalla de Great Meadows, Campanya de Nova York i Nova Jersey, Guerra Ameríndia del Nord-oest, expedició de Braddock, batalla de la Monongahela, batalla de Jumonville Glen i Campanya de Yorktown
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Louis Round Wilson 2527-z
Família
Família	Washington family (en)
Cònjuge	Martha Dandridge Custis Washington
Pares	Augustine Washington   i Mary Ball Washington
Germans	Betty Washington Lewis, Samuel Washington, John Augustine Washington, Charles Washington, Mildred Washington, Butler Washington (en) , Lawrence Washington, Augustine Washington, Jr. i Jane Washington
Parents	Martha Parke Custis (fillastra) John Parke Custis (fillastre) George Washington Parke Custis (fill adoptiu)
Premis (25 març 1776)  Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Thanks of Congress  Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units
Signatura

George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia, 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers)^[1] i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country).^[2][3]

Washington era un ric propietari rural.^[4] Dirigí les milícies virginianes en la Guerra Franco-Índia de 1756-1763 contra Pontiac. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència dels Estats Units d'Amèrica.^[5]

Fou nomenat novament delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia de 1787, hi intervingué decisivament en l'aprovació de la Constitució dels Estats Units i fou elegit primer president de la Unió. De fet, fou l'únic president estatunidenc sense afiliació política. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes).

Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya el 1795. En acabar el seu segon mandat, decidí no presentar-se a la reelecció i es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt. Un any abans de morir, el 1798, encara fou nomenat general en cap de les tropes nord-americanes davant una possible guerra contra el Directori francès.