Gobi

Desert del Gobi
	Говь - 戈壁 - gē bì
	El desert vist des del satèl·lit
Tipus	Continental d'hiverns freds
Ecoregió (WWF)	Eastern Gobi Desert steppe (en) , Alashan Plateau semi-desert (en) i Gobi Lakes Valley desert steppe (en)
Localització
Continent	Àsia central
País	República Popular de la Xina; Mongòlia
Comarca	Regió Autònoma de Mongòlia Interior (Xina); Aimags de Baiankhongor, Dornogovi, Dundgovi, Govi-Altai, ; Govisümber, Ömnögovi i Sükhbaatar (Mongòlia)
	42° 30′ N, 103° 00′ E / 42.5°N,103°E
Limita amb	Massís d'Altai i estepes de Mongòlia (N); altiplà tibetà (S) i planura del Nord de la Xina (SW)
Dades i xifres
Altitud	1.547 m
Mida	1.500 () km ;
Punt més baix	Conca de Nemegt
Punt més alt	Bogd Khan Uul
Superfície	2.354.460 km²
Recursos naturals	Coure
Mesures i indicadors
Clima	Molt àrid
Amplitud tèrmica anual	–47 ⇔ 38 ºC ºC
Mitjana de precipitacions	10 a 250 mm/any

El Gobi (en mongol: Говь; en xinès: 戈壁; en pinyin: gē bí, abans conegut com a Xamo) és una vasta regió desèrtica o una estepa desèrtica d'1.036.000 km², situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia. És el cinquè desert més extens del món. L'envolten les muntanyes d'Altai i les estepes de Mongòlia pel nord, l'altiplà del Tibet i la planura del nord de la Xina pel sud-oest. La paraula Gobi és ambigua, ja que ni a Mongòlia ni a la Xina es fa servir per a una zona específica. En lloc d'això, en llengua mongol Gobi (i en xinès, Gebi) es fa servir per a descriure el paisatge de roques i de còdols de l'Àsia central. Els deserts calents de sorra de la Xina s'anomenen Xamo, altrament escrit Shamo, i es fa servir incorrectament per a anomenar el Gobi, que sols en una petita part és un desert sorrenc. A la Xina, també d'aquesta regió se'n diu Han-hai ('llac sec'). Històricament, s'ha destacat per haver format part de l'Imperi Mongol i per la localització de diverses ciutats importants al llarg de la ruta de la Seda, ara connectades per carreteres i pistes. És travessat pel ferrocarril transmongolià, que uneix Ulaanbaatar amb Pequín.

El Gobi s'estén 2.000 km de sud-oest a nord-est i 800 km és el màxim de nord a sud. És més ample a l'oest, al llarg de la línia que uneix el llac Bosten (altrament dit Baghrash Kol) i Lop Nor.

En sentit ample, el Gobi s'estén a través de la zona àrida de l'Àsia central. Això abasta una llarga banda de deserts i semideserts des del Pamir (a la longitud 77° est) fins a les muntanyes Hinggan (116 a 118° Est), a la frontera amb Manxúria. Al nord, la frontera del Gobi, la formen la serralada Altai i Khangai; al sud, limita amb la serralada Nanshan (muntanyes Altun-Shan i Qilian Shan) i el sud de Kunlun Shan (muntanyes Prschewalski i muntanyes Marco Polo), i també el nord àrid de l'altiplà tibetà. Això també inclou l'altiplà Ordos, i els deserts de Dzungaria i del Taklamakan.

Segons Théodore Monod, en canvi, el Gobi es limitaria estrictament a les estepes del sud de Mongòlia i del nord de la Mongòlia interior. A l'oest, segons Monod, faria frontera amb el desert d'Alashan i de Bejschan. Al nord, es trobaria amb les muntanyes Altai i l'est de Manxúria i al nord amb les estepes i prats (més humits) del nord de Mongòlia. Els vents del desert del Gobi arriben fins a uns 70 km de Pequín.

El Gobi no és, parlant amb propietat, un veritable desert, sinó més aviat un monòton semidesert o una estepa desèrtica. Només el 3% del Gobi és format per dunes de sorra (que en mongol s'anomenen Els) i la major part és coberta de roques. En aquest desert hi ha llacs, alguns dels quals són salats.