Back Griep Afrikaans Influenza ALS Gripe AN إنفلونزا Arabic انفلونزا ARZ ইনফ্লুৱেঞ্জা Assamese Gripe AST इनफ़्लुएंज़ा AWA Jurma usu Aymara Qrip Azerbaijani

Grip

Plantilla:Infotaula malaltiaGrip
Micrografia TEM del virus de la grip modifica
Tipusinfecció viral respiratòria, infecció per Orthomyxoviridae, malaltia respiratòria, infecció vírica, malaltia vírica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina familiar, pneumologia, infectologia i medicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, congestió nasal, miàlgia, cefalàlgia, fatiga muscular, tos, rinitis, dolor toràcic i calfred Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, hemograma, cultiu viral i immunofluorescència Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
peramivir (en) Tradueix, Oseltamivir (oc) Tradueix, zanamivir i baloxavir marboxil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzaciósistema respiratori Modifica el valor a Wikidata
Transmissió patògenatransmissió aèria, transmissió per secrecions respiratòries, transmissió directa i transmissió per superfície contaminada Modifica el valor a Wikidata
Causat perOrtomixovírid Modifica el valor a Wikidata
Causa depandèmia de grip, epidèmia i brot epidèmic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10J10, J11
CIM-9487
CIAPR80 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0113006 Modifica el valor a Wikidata
OMIM614680 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB6791
MedlinePlus000080
eMedicinemed/1170 ped/3006
Patient UKinfluenza Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007251 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0021400 i C0021400 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8469 Modifica el valor a Wikidata

La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers provocada pel virus ARN, de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip). El terme "grip" deriva del francès gripper ("agafar de sobte") o de l'alemany suís grüpen ("tremolar de fred o de febre").[1] El nom alternatiu, influença, deriva de l'italià influenza, que significa "influència". En els humans, els símptomes habituals de la malaltia són esgarrifances, febre, faringitis, dolors musculars, mals de cap severs, tos, feblesa i malestar general.[2] En els casos més greus, la grip provoca pneumònia, que pot resultar fatal, especialment en els infants i la gent gran. Tot i que sovint se la confon amb un refredat, la grip és una malaltia molt més greu i és provocada per un tipus de virus diferent.[3] La grip pot causar nàusees i vòmits, especialment en els infants,[2] però aquests símptomes són més característics de la malaltia no relacionada de la gastroenteritis, que a vegades és anomenada "grip estomacal" o "grip de les 24 hores".[4]

Generalment, la grip es transmet de mamífers infectats a través de l'aire per la tos o per esternuts, creant aerosols portadors del virus, i d'ocells infectats a partir dels seus excrements. La grip també es pot transmetre per la saliva, les secrecions nasals, els excrements i la sang. Les infeccions també es poden produir per contacte amb aquests líquids corporals o amb superfícies contaminades. Els virus de la grip poden romandre infecciosos durant aproximadament una setmana a la temperatura del cos humà, fins a trenta dies a 0 °C, i períodes molt més llargs a temperatures molt baixes.[5][6] La majoria de soques de grip es poden desactivar fàcilment amb desinfectants i detergents.[7][8][9]

La grip s'estén arreu del món en epidèmies estacionals, causant la mort de centenars de milers de persones cada any – milions als anys amb pandèmies. Al segle xx es produïren tres pandèmies que mataren desenes de milions de persones; cadascuna d'aquestes pandèmies fou provocada per l'aparició d'una nova soca del virus en els humans. Sovint, aquestes soques noves són el resultat de l'extensió d'un virus de la grip ja existent d'una altra espècie animal als humans. Una soca aviària letal anomenada H5N1 representa el risc més gran d'una nova epidèmia de grip des que començà a matar humans a Àsia a la dècada del 1990. Afortunadament, aquest virus no ha mutat en una forma que s'estengui fàcilment entre les persones[10]

La vacunació contra la grip se sol administrar a la gent dels països desenvolupats[11] i a l'aviram domèstic.[12] La vacuna humana més comuna és la vacuna trivalent de la grip (TIV), que conté material purificat i desactivat de tres soques víriques. Generalment, aquesta vacuna porta material de dos subtipus de virus de la grip A i una soca de virus de la grip B.[13] La TIV no comporta cap risc de contraure la malaltia, i té una reactivitat molt baixa. Una vacuna preparada per un any pot resultar inefectiva l'any següent, car el virus de la grip evoluciona ràpidament i diferents soques esdevenen dominants. Es poden utilitzar medicaments antivírics per tractar la grip, dels quals els inhibidors de la neuraminidasa són relativament eficients.

  1. ↑ «Entrada "grip"». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 abril 2009].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 «Influenza: Viral Infections: Merck Manual Home Edition». www.merck.com. [Consulta: 15 març 2008].
  3. ↑ Eccles, R «Understanding the symptoms of the common cold and influenza». Lancet Infect Dis, 5, 11, 2005, pàg. 718–25. DOI: 10.1016/S1473-3099(05)70270-X. PMID: 16253889.
  4. ↑ R.N., Kristina Duda. «Seasonal Flu vs. Stomach Flu» (en anglès). About, Inc., A part of The New York Times Company. Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: 12 març 2007].
  5. ↑ Reid A. H., Fanning T. G., Hultin J. V., Taubenberger J. K. «Origin and evolution of the 1918 "Spanish" influenza virus hemagglutinin gene». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 96, 4, 1999, pàg. 1651–6. DOI: 10.1073/pnas.96.4.1651. PMID: 9990079.
  6. ↑ Mase M., Tanimura N., Imada T., Okamatsu M., Tsukamoto K., Yamaguchi S. «Recent H5N1 avian influenza A virus increases rapidly in virulence to mice after a single passage in mice». J Gen Virol., 87, Pt 12, Desembre 2006, pàg. 3655–9. Arxivat de l'original el 2008-10-10. DOI: 10.1099/vir.0.81843-0. PMID: 17098982 [Consulta: 20 abril 2009]. «Per preparar la població vírica original per aquest estudi, es propagaren virus una vegada a la cavitat al·lantoica d'ous embrionats a 37 °C durant 1-2 dies i després se'ls emmagatzemà a -80 °C fins que calgué utilitzar-los.»
  7. ↑ Suarez, D.; Spackman E, Senne D, Bulaga L, Welsch A, Froberg K «The effect of various disinfectants on detection of avian influenza virus by real time RT-PCR». Avian Dis, 47, 3 Suppl, 2003, pàg. 1091–5. PMID: 14575118.
  8. ↑ «Avian Influenza (Bird Flu): Implications for Human Disease. Physical characteristics of influenza A viruses.». UMN CIDRAP. Arxivat de l'original el 2013-06-17.
  9. ↑ «Flu viruses 'can live for decades' on ice». NZ Herald, 30-11-2006.
  10. ↑ «Avian influenza ("bird flu") fact sheet». OMS, Febrer 2006. [Consulta: 20 octubre 2006].
  11. ↑ WHO position paper: influenza vaccines WHO weekly Epidemiological Record 19 d'agost del 2005, vol. 80, 33, p. 277–288.
  12. ↑ Villegas, P. «Viral diseases of the respiratory system». Poult Sci, 77, 8, 1998, pàg. 1143–5. PMID: 9706079.
  13. ↑ Horwood F., Macfarlane J. «Pneumococcal and influenza vaccination: current situation and future prospects». Thorax, 57, Suppl 2, Octubre 2002, pàg. II24–II30. PMC: 1766003. PMID: 12364707.

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search