Guerra Civil russa

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Guerra Civil russa

Revolucions de 1917-1923
En sentit horari: Soldats d'una divisió d'infanteria Blanca el març de 1920; soldats de l'Exèrcit de Cavalleria de l'Exèrcit Roig; Lev Trotsky el 1918; execució de bolxevics per la Legió Txeca.
Tipus	guerra civil i conflicte armat
Data	1917-1923
Lloc	República Russa
Estat	Imperi Rus, Unió Soviètica i República Popular d'Ucraïna
Casus belli	Revolució d'Octubre de 1917, descontent popular
Resultat	Victòria bolxevic
Bàndols
RSFS de Rússia RSS d'Ucraïna Exèrcit Negre República Soviètica del Nord del Caucas República Soviètica del Don Exèrcit Blanc Komuch República Cosaca del Don República Popular del Kuban Intervenció Aliada (1918-22): Japó, Txecoslovàquia, Grècia, Estats Units, Canadà, Sèrbia, Romania, Regne Unit, França Exèrcit Verd República Popular d'Ucraïna Diversos moviments nacionalistes i autonomistes República Popular d'Ucraïna Occidental Imperis Centrals (1917-8): Imperi Austrohongarès, Imperi alemany, Imperi Otomà Landeswehr
Comandants
3 Milions soldats com a força de l'exèrcit Roig
Forces
~500.000 russos blancs ~100.000 Aliats Desconegudes
Baixes
1,2 Milions 400.000 aproximadament Desconegudes
Baixes civils: ~13 milions. Exiliats: ~1 milió.

La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.

Tots dos bàndols van tenir aliats temporals, com ara l'Exèrcit Roig sovint amb esquerrans i grups revolucionaris, i les forces de l'Exèrcit Blanc, amb molts exèrcits estrangers (Estats Units, Japó, França, Imperi britànic). El suport de potències occidentals en la guerra s'anomena Intervenció Aliada a Rússia. Altres nacionalistes i regionals dels grups polítics també van participar en la guerra, inclosos els nacionalistes ucraïnesos verds de l'Exèrcit, l'Exèrcit Negre d'Ucraïna anarquistes i la Guàrdia Negra i senyors de la guerra com Ungern von Sternberg.

Els enfrontaments més intensos van tenir lloc des de 1918 fins a 1920. Les grans operacions militars van acabar el 25 d'octubre de 1922, quan l'Exèrcit Roig va ocupar Vladivostok, ocupat anteriorment pel govern provisional. L'últim enclavament de l'Exèrcit Blanc va ser el districte Ayan-Maysky, a la costa del Pacífic, on el general Anatoli Pepeliàiev no va capitular fins al 17 de juny de 1923.