Guerrilla

La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides[1] i antigament guerra guerrejada,[2] és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.[3][4] Aquestes accions poden ser independents o part d'una estratègia militar de més abast.[5]

Les accions de la guerra de guerrilles es caracteritzen no per seguir els fronts de combat delimitats sinó per un tipus d'accions més assimilables al sabotatge: escaramusses, ràtzies, falses alarmes...[2][3]

La guerra de guerrilles es practica en situacions on les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontació armada tria aquesta forma de confrontació en situacions en què el control del territori està garantit pel bàndol dominant. La guerra de guerrilles cerca desestabilitzar al bàndol més fort. Les guerrilles actuen preferentment en zones poc poblades. Selves, boscos, deserts, muntanyes.

  1. Fuster, Joan. Diari 1952-1960 (en català). València: Tres i Quatre, 2021, p. 326-341. ISBN 978-84-17469-40-5. 
  2. 2,0 2,1 «Tambors de guerra». recerca en acció / Xavier Renedo. [Consulta: 26 juliol 2013].
  3. 3,0 3,1 «guerrilla». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 novembre 2022].
  4. «guerrilla». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 13 novembre 2022].
  5. «guerrilla warfare» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 juliol 2013].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search