Guillem I d'Orange-Nassau

Guillem I d'Orange-Nassau

Nom original	(nl) Willem van Oranje-Nassau
Biografia
Naixement	24 abril 1533 Dillenburg (Imperi Espanyol)
Mort	10 juliol 1584 (51 anys) Delft (Províncies Unides)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	església nova de Delft
Stadhouder
1559 (Gregorià) – 1584
Príncep d'Orange
15 juliol 1544 (Gregorià) – 10 juliol 1584 ← René of Chalon (en) – Felip-Guillem d'Orange-Nassau →
Dades personals
Altres noms	Willem de Zwijger el Taciturno le Taciturne
Religió	Luteranisme, catolicisme i calvinisme
Activitat
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Espanyol i Províncies Unides
Rang militar	capità
Altres
Títol	Príncep d'Orange
Família	Casa d'Orange-Nassau i Casa de Nassau
Cònjuge	Lluïsa de Coligny (1583–) Carlota de Borbó-Montpensier (1575 (Gregorià)–) Anna de Saxònia (1561 (Gregorià)–) Anna d'Egmond (1551 (Gregorià)–)
Fills	Felip-Guillem d'Orange-Nassau  () Anna d'Egmond Carlota Flandrina d'Orange-Nassau  () Carlota de Borbó-Montpensier Catarina Bèlgica d'Orange-Nassau  () Carlota de Borbó-Montpensier Carlota Brabantina d'Orange-Nassau  () Carlota de Borbó-Montpensier Frederic Enric d'Orange-Nassau  () Lluïsa de Coligny Emília Secunda d'Orange-Nassau  () Carlota de Borbó-Montpensier Justí de Nassau  () Eva Elincx Elisabet d'Orange-Nassau  () Carlota de Borbó-Montpensier Emília d'Orange-Nassau  () Anna de Saxònia Maria de Nassau  () Anna d'Egmond Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau  () Carlota de Borbó-Montpensier Anna de Nassau  () Anna de Saxònia Maurici de Nassau  () Anna de Saxònia Maria d’Orange-Nassau  () Anna d'Egmond
Pares	Guillem de Nassau-Dillenburg   i Juliana de Stolberg
Germans	Anna de Nassau-Dillenburg Magdalena de Nassau-Dillenburg Maria de Nassau Caterina de Hanau Catarina de Nassau-Dillenburg Juliana de Nassau-Dillenburg Elisabet de Nassau-Dillenburg Joan VI de Nassau-Dillenburg Adolf de Nassau Lluis de Nassau Enric de Nassau-Dillenbourg Felip III de Hanau-Münzenberg Julienne de Hanau-Munzenbergen Hermanna of Nassau-Siegen
Premis  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or

Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès : Willem de Zwijger),^[1][2] o als Països Baixos^[3][4] com a Guillem d'Orange (neerlandès : Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581. Nascut a la Casa de Nassau, primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg, esdevingué príncep d'Orange l'any 1544 i és així el fundador de la branca d'Orange-Nassau i l'ancestre de la monarquia dels Països Baixos. Als Països Baixos, també és conegut com el Pare de la Pàtria (Pater Patriae) (holandès: Vader des Vaderlands).

Guillem, noble ric, va servir originalment als Habsburg com a membre de la cort de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos espanyols. Descontent amb la centralització del poder polític lluny dels estaments locals i amb la persecució espanyola dels protestants holandesos, Guillem es va unir a l'aixecament holandès i es va tornar contra els seus antics amos. El més influent i políticament capaç dels rebels, va portar els holandesos a diversos èxits en la lluita contra els espanyols. Declarat fora de la llei pel rei espanyol el 1580, va ser assassinat per Balthasar Gérard a Delft el 1584.