Harald III de Noruega

Harald III de Noruega
	;
Nom original	(no) Harald III Hardråde
Biografia
Naixement	c. 1015 (Gregorià) ; Ringerike (Regne de Noruega)
Mort	25 setembre 1066 (50/51 anys); Stamford Bridge (Regne d'Anglaterra)
Sepultura	Helgeseter Priory (en) ; Trondheim (1066–)
Rei
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	explorador, governant, militar
Ocupador	guàrdia varega (1033, 1034–1042)
Carrera militar
Conflicte	Batalla de Stamford Bridge, Batalla d'Olivento, Battle of Montemaggiore (en) , Battle of Ostrovo (en) , Battle of Niså (en) , batalla de Stiklestad i Batalla de Fulford
Família
Família	Hardrada dynasty (en)
Cònjuge	Elisabet de Kíev (1045, 1045 (Gregorià)–1066); Thora Torbergsdatter (1048–1066)
Fills	Ingegerd de Norvège; ( Elisabet de Kíev); Magne II de Noruega; ( Thora Torbergsdatter); Maria Haraldsdotter; ( Elisabet de Kíev); Olaf III de Noruega; ( Thora Torbergsdatter)
Pares	Sigurd Syr i Åsta Gudbrandsdatter
Germans	Olaf II de Noruega i Halfdan Sigurdsson (en)

Haraldr III harðráði Sigurðarson -noruec modern: Harald III Hardråde Sigurdsson- (1015- 25 de setembre de 1066 a Anglaterra, a la batalla de Stamford Bridge), rei de Noruega (1047-1066) era fill del rei Sigurðr II Sýr (Sigurd II en Truja), reietó de Ringerike, Hordafylke i Romerike i, per tant, germanastre del rei Olau II el Gras -sant Olau- i descendent de Harald I de Noruega (el de la bella cabellera). Sa mare fou Ásta Guðbrandsdóttir. El seu malnom és l'adjectiu norrè harðráðr, que significa el qui governa amb duresa, el tirànic, a causa de la mà dura amb què va governar després de pujar al tron de Noruega. Sovint s'evita d'esmentar-lo amb el sobrenom; llavors es parla senzillament del rei Haraldr Sigurðarson o del rei Harald III de Noruega.

Nascut en 1015, el 29 de juliol del 1030, quan només tenia 15 anys, va lluitar contra els pagesos noruecs a la batalla de Stiklastaðir fent-hi costat a Sant Olau -el rei Olau II Haraldsson el Gras de Noruega-, de qui era el més petit dels seus germanastres. Sant Olau va morir en aquesta famosa batalla contra els pagesos noruecs que tenien el suport del regne de Dinamarca.

Harald va resultar ferit greument a la batalla i, després de recuperar-se, va fugir primer cap als territoris eslaus de l'est, on es posà al servei del rei Iaroslav I de Novgorod, i d'aquí passa als territoris de l'Imperi Romà d'Orient, on hi va romandre per espai de 14 anys, servint-hi, com a membre de la guàrdia imperial varega, els emperadors romans d'Orient Miquel IV, Miquel V, l'emperadriu Zoé Porfirogeneta -que s'hauria enamorat perdudament d'ell. Va deixar un llegat de grans fetes per tota la Mediterrània oriental, la qual cosa es recull a diverses sagues i poemes escàldics, que esmenten que els reis d'Europa en aquesta època li pagaven perquè custodiés els seus territoris i no hi cometés actes de saqueig. En aquest sentit, cal destacar la Haralds Saga Sigurðarsonar de Snorri Sturluson.