Hidrur fonamental

Un hidrur fonamental^[1][2] o hidrur progenitor^[3] és una estructura d'àtoms enllaçats, no ramificada, acíclica o estructura cíclica/acíclica, que té un nom semisistemàtic o trivial i a la qual només s’han afegit àtoms d'hidrogen.

Els noms dels hidrurs fonamentals s'empren en nomenclatura química substitutiva, tant inorgànica com orgànica, per anomenar aquests mateixos composts químics, per exemple ${\displaystyle {\ce {GeH4}}}$ s'anomena germà, ${\displaystyle {\ce {NH3}}}$ s'anomena azà; i per anomenar-ne de més complexos a partir d'ells, per exemple ${\displaystyle {\ce {NH2-[NH]7-NH2}}}$ que té el nom de nonaazà. És l’estructura que s’anomena abans de l’addició d'afixos que denoten grups substituents que porten en conjunt al nom d’un compost químic específic, així el ${\displaystyle {\ce {CF4}}}$ s'anomena tetrafluorometà, i el ${\displaystyle {\ce {CH3-C5H4}}}$ metilciclopentà. Se sobreentén que el nom es refereix a una població definida d’àtoms d’hidrogen en l’estructura de l’esquelet.^[1]

Aquests hidrurs es poden classificar en hidrurs mononuclears, hidrurs amb cadenes i amb anells, i poden contenir àtoms de carboni i/o heteroàtoms. Els compostos fonamentals amb anells poden ser monocíclics, policíclics amb pont (anells que comparteixen més de dos àtoms), policíclics fosos (anells que comparteixen dos àtoms veïns) o policíclics espiro (anells que comparteixen únicament un àtom). Altres compostos fonamentals més complexos inclouen sistemes amb pont fosos, assemblatges d’anells, ciclofans i ful·lerens.^[2]