Hugh Grant

{{obsolet:Falta Operation Fortune: Ruse de Guerre}}

Infotaula de personaHugh Grant

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Hugh John Mungo Grant Modifica el valor a Wikidata
9 setembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Charing Cross Hospital (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióNew College
Latymer Upper School
Wetherby School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, productor de cinema, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorThe Hacked Off Campaign Limited (en) Tradueix (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaElizabeth Hurley (1987–2000)
Jemima Goldsmith (2004–2007) Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Murray Grant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Fyvola Susan MacLean (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsRick Cosnett (cosí germà) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0000424 Allocine: 7517 Rottentomatoes: celebrity/hugh_grant Allmovie: p28225 TCM: 75219 TMDB.org: 3291
Twitter (X): hackedoffhugh Last fm: Hugh+Grant Musicbrainz: c7e6fa51-487d-47ca-b6da-422da2e1104e Discogs: 756045 Allmusic: mn0001526570 Modifica el valor a Wikidata

Hugh Grant (Londres, Anglaterra, 9 de setembre de 1960) és un actor i productor anglès guanyador d'un Globus d'Or, un Bafta i un Cèsar honorífic.[1][2] Va saltar a la fama internacional després d'interpretar a l'alter ego de l'escriptor i director Richard Curtis a la comèdia dramàtica Quatre bodes i un funeral.[3] La seva imatge de gentleman i autèntic heroi romàntic[4] li va valer en els anys 90 papers a pel·lícules com Sentit i sensibilitat o El que queda del dia. Ha estat en els últims anys que ha abandonat aquest estil d'actuació i ha volgut donar un to més satíric i cínic a les seves representacions.[5] És el cas, per exemple, de la seva intervenció a Bridget Jones's Diary i la seva seqüela.

És conegut sobretot per interpretar els protagonistes masculins en diverses comèdies romàntiques britàniques d'èxit dels anys noranta: Quatre bodes i un funeral (1994), al costat d 'Andie MacDowell, Sentit i responsabilitat (1995), amb Emma Thompson, Notting Hill (1999), al costat de Julia Roberts, Bridget Jones's Diary (2001), al davant de Renée Zellweger, i la seva seqüela Bridget Jones: The Edge of Reason (2004), o fins i tot Love Actually (2003).[6]

A principis dels anys 2000, va provar amb personatges més foscos sota la direcció dels directors estatunidencs Chris Weitz i Paul Weitz: un solter endurit a la comèdia dramàtica Un nen gran (2002) i un presentador de televisió cínic de la sàtira American Dreamz (2006). Però, finalment, col·labora amb el guionista i director nord-americà Marc Lawrence per a noves comèdies romàntiques: Amor amb preavís (2002) l'enfronta a Sandra Bullock, The Come-Back (2007) contra Drew Barrymore, Què se n'ha fet, dels Morgan? (2009) a Sarah Jessica Parker i Canvi de guió (2014) a Marisa Tomei.

L'any 2012 està marcat per la seva col·laboració amb les Wachowski i Tom Tykwer per a la pel·lícula Cloud Atlas en la qual interpreta diversos personatges així com pel seu paper de Capità Pirata a la pel·lícula d'animació Pirates! des de l'estudi Aardman Animations.

El 2015, va començar una col·laboració amb el director Guy Ritchie, per a qui va interpretar a Operació U.N.C.L.E. (2015), The Gentlemen (2019) i Operation Fortune: Cunning of War (2022). Paral·lelament, si interpreta l'antagonista de la pel·lícula Paddington 2 (2017), també destaca a la televisió, interpretant els papers principals de les minisèries A Very English Scandal (2018) i The Undoing (2020).

  1. Spiegel, Josh; Spiegel, Josh. «Hugh Grant Is Vanity-Free in Latest Performance» (en anglès americà), 12-01-2018. [Consulta: 28 desembre 2022].
  2. Bugbee, Teo «Review: Excellence Pursued in ‘Paddington 2 '» (en anglès). The New York Times, 10-01-2018. ISSN: 0362-4331.
  3. Sharon Knolle and Liza Foreman «Scribe's alter ego evolves on celluloid». Variety, 16-12-2002, p. A8.
  4. Knolle, Sharon «Prince Charming». Variety, 16-12-2002, p. A1.
  5. «British screen legends: Hugh Grant» (en anglès). bbc, 21-02-2003.
  6. «Hugh Grant - Rotten Tomatoes» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2022].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search