Idolatria

Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana.

Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols. A totes les religions abrahàmiques la idolatria està severament prohibida, encara que les interpretacions del que constitueix idolatria varia entre elles. En altres religions l'ús d'imatges de culte és acceptat. Quines imatges, idees o objectes constitueixen idolatria sovint és objecte de considerables disputes.

La conducta considerada idòlatra o potencialment idòlatra pot incloure la creació de qualsevol tipus d'imatge d'una deïtat o d'altres figures d'importància religiosa com ara profetes, sants i clergues, la creació d'imatges de persones o animals qualssevol, i l'ús de símbols religiosos o seculars. A més a més, els teòlegs han estès el concepte per incloure la importància indeguda de qualsevol altre aspecte religiós, o secular de la vida en general, que no inclouen necessàriament l'ús d'imatges. Per exemple, el Catecisme de l'Església Catòlica sosté: «La idolatria no solament es refereix a l'adoració falsa del paganisme. L'home comet idolatria cada vegada que venera i reverència una criatura en lloc de Déu, ja sigui déus, dimonis –per exemple satanisme–, poder, plaer, raça, avantpassats, Estat, diners, etc.»[1]

El fet d'evitar l'ús d'imatges per raons religioses és anomenat aniconisme. La destrucció d'imatges religioses dintre d'una societat és anomenat iconoclàstia, de la qual hi ha hagut molts grans episodis a la història.

L'ús del terme es dona principalment en la literatura religiosa jueva i cristiana, i la interpretació del concepte ha estat part de grans divisions entre diferents denominacions cristianes, de forma especial entre el protestantisme i el catolicisme romà. A la història del cristianisme es troba diferents posicions de les autoritats civils i religioses enfront del tema de l'adoració d'imatges. L'expansió del cristianisme als primers segles després de Crist, es va acompanyar d'imatges de màrtirs i sants, als quals es van sumar les imatges de Maria després del concili d'Efes.[2]

En el context actual, tanmateix, la idolatria no està limitada a conceptes religiosos. També pot referir-se a fenòmens socials on són creades i adorades falses percepcions, i inclusivament usada com a terme a la indústria de l'entreteniment per a qui gaudeix d'una alta popularitat i admiració.

  1. Catechism of The Catholic Church, passatge 2113, pàg.460, Geoffrey Chapman, 1999 (anglès)
  2. Gruyters, Antonio HM. Imágenes e idolatría (en castellà). 1. Bogotá, Colombia: Editorial San Pablo, 2007. ISBN 958692971X. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search