Illa del Nord

Illa del Nord

North Island (en) Te Ika-a-Māui (mi)
Epònim	nord
Localització
39° S, 176° E / 39°S,176°E / -39; 176
Reialmes	Nova Zelanda
Regions	9
Comitè	15
Població humana
Població	3.519.800 (2015) (30,95 hab./km²)
Llengua utilitzada	maori
Geografia
Part de	Nova Zelanda
Superfície	113.729 km²
Banyat per	oceà Pacífic
Altitud	2.797 m
Punt més alt	Ruapehu (2.797 m)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+12:00, hora estàndard UTC+13:00, horari d'estiu
ISO 3166-2	NZ-N

L'illa del Nord (en maori Te Ika-a-Māui, en anglès North Island) és una de les dues illes principals de Nova Zelanda, i es troba separada de l'illa del Sud per l'estret de Cook.^[1] Amb 113.729 km², és la catorzena illa més gran del món.^[2] Està situada al Pacífic Sud. De costes molt retallades, el seu relleu és muntanyós i culmina al mont Ruapehu (2.797 m).^[1]

Conté algunes de les ciutats més importants de Nova Zelanda, especialment Auckland, al Nord, que n'és la més poblada, i Wellington, la capital, situada a l'extrem meridional de l'illa. A l'illa del Nord hi viuen unes tres quartes parts de la població total de l'estat.

Segons la mitologia maori, tant l'illa del Nord com la del Sud provenen dels temps de Māui, un semidéu.^[3] Māui i els seus germans estaven pescant des de la seva canoa (l'illa del Sud) quan va pescar un gran peix i el va treure del mar: aquest peix va esdevenir l'illa del Nord i d'aquí li ve el seu nom maori, Te Ika-a-Māui (el Peix de Māui). Seguint la llegenda, les muntanyes i les valls serien els talls que li haurien anat fent els germans de Māui mentre aquest no mirava.

Fins ben entrat el segle xx, els maoris també anomenaven l'illa Aotearoa, nom que actualment es fa servir per referir-se a tot Nova Zelanda.^[4] En alguns mapes del segle xix, l'illa apareix anomenada en anglès New Munster, per la regió irlandesa del mateix nom.