Instrument de corda

Els instruments de corda o instruments cordòfons^[1] són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel,^[2] instruments musicals que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta (o bé, en el cas dels instruments de corda elèctricament amplificats, a unes pastilles electromagnètiques connectades a un amplificador i uns altaveus). Segons cada instrument, el músic les toca amb els dits, la mà o una pua o plectre, les frega amb un arquet o les pica amb un martellet, etc.; en aquests dos darrers casos, ho pot fer directament o a través d'un mecanisme connectat a un teclat.

La freqüència de l'ona generada (i per tant la nota produïda) depèn de la longitud de la porció de corda que vibra, de la tensió de cada corda, del pes per unitat de longitud de la corda i del punt en què la corda és excitada. El timbre varia segons la forma i el material de la caixa de ressonància.

El fons és la tapa inferior de la caixa de ressonància dels cordòfons; la seva funció és acústica i subordinada a la taula harmònica.^[3]