Irtix

Irtix
	Confluència dels rius Irtix i Tobol a Tobolsk (Rússia).
Tipus	Riu internacional i riu
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Rússia
Entitat territorial administrativa	Khàntia-Mànsia (Rússia)
Localització	Muntanyes de l'Altai
Final
Entitat territorial administrativa	Khàntia-Mànsia (Rússia)
Localització	Riu Obi
Desembocadura	Obi
	47° 24′ 52″ N, 90° 12′ 56″ E / 47.414528°N,90.215544°E; B 61° 04′ 50″ N, 68° 49′ 50″ E / 61.0806°N,68.8306°E
Afluent	98
Conca hidrogràfica	conca del riu Irtix
Dades i xifres
Mida	4.248 () km ;
Travessa	Rússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia
Superfície de conca hidrogràfica	1.643.000 km²
Mesures i indicadors
Cabal	3.000 m³/s

L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) ^[1]^[2] és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix. El nom significa «riu Blanc». La conca de l'Obi i l'Irtix és una de les principals d'Àsia i ocupa la major part de la Sibèria occidental i la regió de l'Altai. L'afluent principal de l'Irtix és el riu Tobol.^[3]

Des del seu naixement al Kara-Irtix (o Irtix Negre, denominació del seu primer tram) a l'Altai mongol, a la regió xinesa del Xinjiang, l'Irtix discorre en direcció nord-oest a través del llac Zaissan, al Kazakhstan, fins a trobar l'Obi prop de Khanti-Mansisk, a la Sibèria occidental (Rússia), després d'haver recorregut 4.248 km.

El nom d'aquest riu vol dir 'riu Blanc', però a la part del seu naixement, en territori de la República Popular de la Xina, fins a entrar en el Kazakhstan, rep el nom d'Irtix Negre. L'Irtix Negre es divideix en tres branques per una zona de maresmes, i després corre per la plana de Bosangir fins al llac Zaisan, i a una altura de 417 metres emergeix de nou, ja com a Irtix (Irtix Blanc).

Pel riu, hi naveguen vaixells de càrrega, de passatgers i petroliers d'abril a octubre, quan no està glaçat. La ciutat d'Omsk és la seu de la Companyia Naviliera de l'Irtix, de titularitat estatal, i és el principal port fluvial de la Sibèria occidental. Les centrals hidroelèctriques d'Öskemen (o Ust-Kamenogorsk) i Bakhtarminsk (1959) aprofiten les aigües de l'Irtix a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina. El canal Irtix-Karaganda proveeix d'aigua de reg les seques estepes kazakhs.

A les riberes del riu, hi vivien xinesos, calmucs i mongols fins a l'arribada dels russos al final del segle xvi. La conquesta russa de la conca de l'Irtix no va culminar fins al començament del segle xix.

Les ciutats principals que travessa l'Irtix, des del naixement fins a la desembocadura a l'Obi, són:

al Kazakhstan: Öskemen (o Ust-Kamenogorsk), Semei (o Semipalàtinsk) i Pavlodar;
a Rússia: Omsk, Tara, Tobolsk i Khanti-Mansisk.

↑ [1] Bitig Kz: ´“Name of the “Irtysh” river.´, 20 September 2020
↑ The Secret History of the Mongols
↑ «Иртыш». [Consulta: 2 juliol 2022].

[1] [1] Bitig Kz: ´“Name of the “Irtysh” river.´, 20 September 2020

[2] The Secret History of the Mongols

[3] «Иртыш». [Consulta: 2 juliol 2022].

[1]

[2]

[3]