Iyad ibn Ghanm

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Iyad ibn Ghanm

Biografia
Naixement	la Meca (Aràbia Saudita)
Mort	641 Homs (Síria)
Religió	Islam
Activitat
Carrera militar
Lleialtat	Primer califat
Branca militar	Exèrcit del primer califat
Rang militar	general

Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (àrab: عياض بن غنم بن زهير الفهري, ʿIyāḍ ibn Ḡunm ibn Zuhayr al-Fihrī^[1]) (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia. Va ser un dels pocs membres de la tribu de Quraix en abraçar l'islam des del principi, i va ser un company del profeta Muhammad. Sota el califa Abu-Bakr (632-634), va governar la ciutat-oasi al nord d'Aràbia de Dúmat al-Jàndal. Posteriorment, en 637, es va convertir en governador de la Jazira (Alta Mesopotàmia), però va ser acomiadat pel califa Úmar (califa 634-644) per presumptes impròpies. Posteriorment, es va convertir en un gran ajudant militar del seu cosí i nebot, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, sota la direcció del qual Iyad va sotmetre gran part de la Síria septentrional, inclosa Alep, Manbij i Cirros.

Quan Abu-Ubayda va morir el 639, Iyad el va succeir com a governador d'Homs, Qinnasrin i la Jazira. En aquest últim territori, va llançar una campanya per afirmar el domini musulmà, primer capturant a Raqqa^[2] després d'assetjar-la i saquejar el seu camp. Això va ser seguit per les conquestes d'Edessa, Nisibin, Dara, Tur Abidin, Haran, Samòsata, Amida (Armènia) i Nprkert (Martiriòpolis) en circumstàncies similars. A excepció dels combats a Ras al-Ayn i Dara, Iyad va rebre la submissió d'una cadena d'altres pobles mesopotàmics amb molt poca sang vessada. Va arribar fins a i En general, la conquesta d'Iyad de la Mesopotàmia Superior va deixar intactes moltes de les ciutats capturades i els seus habitants per mantenir els seus pagaments fiscals al principi califat. Hauria també sotmès els districtes de Tmoriq i Corduena a la província de Kordčaik (Corduena) i li va oferir obediència el príncep d'Andzevatxik. Ja el 640 aC va entrar a Armènia pel pas de Joda a la zona de Bidlis i va arribar fins a Dvin. Va tenir la cooperació d'Habib ibn Màslama i Safwan ibn al-Muàttal as-Sulamí que van arribar al nord fins a Kemakh. Segons l'historiador Leif Inge Ree Petersen, Iyad «va rebre poca atenció» però va ser «clarament de gran habilitat».^[3]