James Earl «Jimmy» Carter, Jr. (Plains, Geòrgia, 1r d'octubre de 1924), és un polític estatunidenc del Partit Demòcrata, fou senador en el Parlament de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix Estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981).
La seva presidència va estar marcada per la signatura dels Tractats del Canal de Panamà, els Acords de Camp David,[1] el Tractat SALT II sobre la limitació d'armes estratègiques amb la Unió Soviètica i l'obertura de relacions diplomàtiques amb la República Popular de la Xina. En política interior, el seu govern va permetre la creació del Departament d'Energia i el Departament d'Educació i va reforçar la legislació de protecció del medi ambient. No obstant això, al final del seu mandat, el que s'interpreta com a debilitat per part seva en crisis com la crisi dels ostatges a l'Iran, la intervenció soviètica a l'Afganistan, així com les conseqüències econòmiques de la crisi del petroli de 1979 que van fer que caigués la seva popularitat. Va ser derrotat per Ronald Reagan a les eleccions presidencials de 1980.
El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search