Jean-Baptiste Lamarck

Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom «Lamarck».

Jean-Baptiste Lamarck

Biografia
Naixement	(fr) Jean-Baptiste Pierre Antoine de Monet de Lamarck 1r agost 1744 Bazentin (Regne de França)
Mort	18 desembre 1829 (85 anys) París (Restauració francesa)
Causa de mort	Atac de cor
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Dades personals
Religió	Catòlic romà
Activitat
Camp de treball	Zoologia, botànica, geologia i meteorologia
Ocupació	botànic, meteoròleg, químic, paleontòleg, malacòleg, enciclopedista, biòleg, naturalista, professor d'universitat, zoòleg, acadèmic, escriptor
Ocupador	Museu Nacional d'Història Natural de França
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1778–) Societat Filomàtica de París Acadèmia Bavaresa de Ciències
Carrera militar
Branca militar	Granader
Rang militar	tinent
Conflicte	Guerra dels Set Anys
Obra
Abrev. botànica	Lam.
Abrev. zoologia	Lamarck
Família
Cònjuge	Marie Anne Rosalie Delaporte (en) (–1792), mort del cònjuge Charlotte Reverdy (en) (1793–), mort del cònjuge Julie Mallet (en) (1798–1819), mort del cònjuge
Fills	Auguste de Lamarck (en)  ( Marie Anne Rosalie Delaporte (en) )
Germans	Philippe François de Monet de Lamarck
Premis  Cavaller de la Legió d'Honor
Signatura

Jean-Baptiste Lamarck (Bazentin, 1 d'agost de 1744 - París, 18 de desembre de 1829)^[2] Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals. Lamarck, com la major part dels seus contemporanis, acceptava l'existència de l'herència dels caràcters adquirits, que era un dels components de la seva teoria evolutiva. Aquests tipus d'herència acostuma a rebre el nom de lamarckisme, i durant la segona part del segle XX ha estat molt desacreditada, però en el darrers anys el nous descobriments especialment en epigenètica han obert un nou debat entorn d'aquest tipus d'herència. També va ser un dels primers naturalistes a usar el terme biologia. La publicació de la seva obra principal, Filosofia zoològica, el 1809 coincideix amb el naixement de Charles Darwin, qui va formular una teoria evolucionista que vindria a superar el lamarckisme: el darwinisme. Lamarck va fer importants contribucions a la botànica i a la zoologia, i se'l considera l'iniciador de la paleontologia dels invertebrats.