Back Jean-Paul Sartre Afrikaans Jean-Paul Sartre ALS ዥን-ፖል ሳትራ Amharic Jean-Paul Sartre AN جان بول سارتر Arabic جان بول سارتر ARZ Jean-Paul Sartre AST Jean-Paul Sartre AVK Jean-Paul Sartre Aymara Jan Pol Sartr Azerbaijani
_-_Jean_Paul_Sartre_and_Simone_De_Beauvoir_welcomed_by_Avraham_Shlonsky_and_Leah_Goldberg_(cropped).jpg)
Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle XX. Sartre va ser una de les figures clau de la filosofia de l'existencialisme (i de la fenomenologia). La seva obra ha influït en la sociologia, teoria crítica, teoria postcolonial i estudis literaris, i continua fent-ho. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1964 tot i intentar refusar-lo, dient que sempre havia declinat els honors oficials i que "un escriptor no hauria de deixar-se convertir en una institució".[1]
S'interessà per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura d'Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson.[2] Autor prolífic i hiperactiu, és conegut per la seva obra, especialment pels seus paradigmes filosòfics aplegats sota el nom d'existencialisme. Va deixar una colossal obra en forma de novel·les, assaigs, obres de teatre, biografies i escrits filosòfics. La seva filosofia va marcar la postguerra, i ell fou el símbol i l'arquetip de l'intel·lectual compromès. Des de la seva participació en la Resistència el 1941 fins a la seva mort el 1980, Sartre no va deixar de donar suport amb passió aquelles causes socials que li semblaven justes. Fou una mena de Voltaire[3] del segle xx i va lluitar, incansablement, fins al final de la seva vida.
Sartre va mantenir una relació oberta amb la prominent feminista i filòsofa existencialista Simone de Beauvoir. Junts, Sartre i de Beauvoir van desafiar els supòsits i expectatives culturals i socials de la seva educació, que consideraven burgesa, tant en estils de vida com en pensament. El conflicte entre el conformisme opressiu i espiritualment destructiu (mauvaise foi, literalment, "mala fe") i una manera "autèntica de ser" es va convertir en el tema dominant de les primeres obres de Sartre, un tema plasmat en la seva principal obra filosòfica L'ésser i el no-res (L'Être et le Néant, 1943).[4] La introducció de Sartre a la seva filosofia és la seva obra L'existencialisme és un humanisme (L'existentialisme est un humanisme, 1946), presentada originalment com a conferència.
- ↑ "Minnen, bara minnen" (ISBN 978-91-0-057140-5) from year 2000 by Lars Gyllensten. Address by Anders Österling, Member of the Swedish Academy. Consultat 4 febrer 2012.
- ↑ Alcoberro, Ramon. «Sartre. Un vocabulari existencialista». Filosofia i pensament. [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ De Gaulle, amb la publicació del Manifest dels 121 (amb el títol «Declaració sobre el dret a la insubordinació a la guerra d'Algèrie», i la temptació d'algun ministre per a arrestar-ho, va dir: "No es fica a Voltaire a la presó".
- ↑ McCloskey, Deirdre N. The Bourgeois Virtues: Ethics for an Age of Commerce. University of Chicago Press, 2006, p. 297. ISBN 978-0-226-55663-5.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search