Back Johannes Diderik van der Waals AN يوهانس ديديريك فان دير فالس Arabic يوهانس ديديريك فان دير فالس ARZ Johannes van der Waals AST Johannes van der Waals Aymara Yan Van-der-Vaals Azerbaijani یوهان دیدریک وان در والس AZB Ян Дыдэрык Ван-дэр-Ваальс Byelorussian Ян Дыдэрык Ван-дэр-Ваальс BE-X-OLD Йоханес ван дер Ваалс Bulgarian
Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos 1837 - Amsterdam, Països Baixos 1923) fou un professor i físic neerlandès, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1910 pel seu treball sobre l’equació d'estat de gasos i líquids.[1]
El seu nom està associat principalment a l'Equació de van der Waals que descriu el comportament dels gasos i la seva condensació a la fase líquida. El seu nom també s'associa amb les Forces de van der Waals (forces entre molècules estables),[2] amb les molècules de Van der Waals (petits cúmuls moleculars units per les forces de Van der Waals) i amb els radis de Van der Waals (mida de les molècules). Com va dir James Clerk Maxwell, "no hi ha dubte que el nom de Van der Waals aviat estarà entre els més importants de la Física molecular ".[3]
En la seva tesi de 1873, Van der Waals va assenyalar la no idealitat dels gasos reals i la va atribuir a l'existència d'interaccions intermoleculars. Va introduir la primera equació d'estat derivada de l'assumpció d'un volum finit ocupat per les molècules constituents.[4] Encapçalat per Ernst Mach i Wilhelm Ostwald, a finals del segle xix va sorgir un fort corrent filosòfic que negà l'existència de molècules. L'existència molecular es va considerar no provada i la hipòtesi molecular innecessària. En el moment en què es va escriure la tesi de Van der Waals (1873), l’estructura molecular dels fluids no havia estat acceptada per la majoria dels físics, i el líquid i el vapor sovint es consideraven químicament diferents. Però el treball de Van der Waals va afirmar la realitat de les molècules i va permetre una avaluació de la seva mida i força atractiva. La seva nova fórmula va revolucionar l'estudi de les equacions d'estat. En comparar la seva equació d'estat amb dades experimentals, Van der Waals va poder obtenir estimacions de la mida real de les molècules i la força de la seva atracció mútua.[5]
L'efecte del treball de Van der Waals sobre la física molecular al segle xx va ser directe i fonamental.[6] En introduir paràmetres que caracteritzen la mida molecular i l'atracció en la construcció de la seva equació d'estat, Van der Waals va establir el to de la ciència molecular moderna. Actualment es considera un axioma que aspectes moleculars com la mida, la forma, l'atracció i les interaccions multipolars haurien de constituir la base per a les formulacions matemàtiques de les propietats termodinàmiques i de transport dels fluids.[7] Amb l'ajuda de l'equació d'estat de Van der Waals, els paràmetres del punt crític dels gasos es podrien predir amb precisió a partir de mesures termodinàmiques fetes a temperatures molt més altes. El nitrogen, l’oxigen, l’hidrogen i l’heli van sucumbir posteriorment a la liqüefacció. Heike Kamerlingh Onnes va ser influenciada pel treball pioner de Van der Waals. El 1908, Onnes esdevé el primer a fabricar heli líquid; això va portar directament al seu descobriment el 1911 de la superconductivitat.[8]
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1910». Nobel Foundation. [Consulta: 9 octubre 2008].
- ↑ Parsegian, V. Adrian (2005).
- ↑ Johannes Diderik van der Waals - Biographical - Nobelprize.org
- ↑ van der Waals. Over de continuiteit van den gas- en vloeistoftoestand (On the Continuity of the Gaseous and Liquid States) (doctoral dissertation). Universiteit Leiden, 1873.
- ↑ Sengers, Johanna Levelt (2002), p. 16
- ↑ Kipnis, A. Ya.; Yavelov, B. E.; Rowlinson, J. S: Van der Waals and Molecular Science.
- ↑ Sengers, Johanna Levelt (2002), pp. 255–256
- ↑ Blundell, Stephen: Superconductivity: A Very Short Introduction.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search