Johannes Gutenberg

Johannes Gutenberg
	;
Biografia
Naixement	(de) Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg ; 1393 ↔ 1406 ; Magúncia (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	1468 (<26 febrer 1468) (67/68 anys); Magúncia (Sacre Imperi Romanogermànic)
Residència	Magúncia
Religió	Cristianisme
Formació	Universitat d'Erfurt (1418 (Gregorià)–)
Activitat
Camp de treball	Inventor
Lloc de treball	Magúncia ; Estrasburg
Ocupació	inventor, ferrer, orfebre, enginyer, tipògraf, gravador, mestre encunyador
Família
Pares	Friele Gensfleisch zur Laden i Else Wirich
Germans	Friele Gensfleisch; Else Vitztum

Johannes Gutenberg (Magúncia, 1393 ↔ 1406 - Magúncia, 1468 (<26 de febrer de 1468)), nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.^[1] El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg, hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al caragol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a mestre dels Naips.^[2]

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle xx i l'edició digital, han estat la base del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg continua sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" ('Gent del mil·lenni'); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

↑ Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 83. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 15 maig 2013]. Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
↑ Lehmann-Haupt, Hellmut. Gutenberg and the Master of the Playing Cards. New Haven: Yale University Press, 1966.

[Brotons-1] Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 83. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 15 maig 2013]. Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.

[2] Lehmann-Haupt, Hellmut. Gutenberg and the Master of the Playing Cards. New Haven: Yale University Press, 1966.

[1]

[2]