Back Johannes Kepler Afrikaans Johannes Kepler ALS ዮሐንስ ከፕለር Amharic Johannes Kepler AN يوهانس كبلر Arabic كيبلر ARZ জহান্স কেপলাৰ Assamese Johannes Kepler AST İohann Kepler Azerbaijani یوهانس کپلر AZB
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630),[1] va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia nova i Harmonices mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton.
Durant la seva carrera, Kepler va ser professor de matemàtiques en una escola seminarista a Graz, Àustria, com a assistent de l'astrònom Tycho Brahe, matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II, professor de matemàtiques a Linz (Àustria), i un assessor del general Albrecht von Wallenstein. També va realitzar un treball fonamental en el camp de l'òptica, camp en què destacà per haver inventat una versió millorada del telescopi refractor,[2] el telescopi de Kepler, i va ajudar a legitimar els descobriments telescòpics del seu contemporani Galileo Galilei.
Kepler va viure en una època en què no hi havia una distinció clara entre l'astronomia i l'astrologia, però tampoc no hi havia una gran divisió entre l'astronomia (una branca de les matemàtiques) i la física (una branca de la filosofia natural). Kepler incorporà arguments religiosos i raonaments en els seus treballs, motivats per la convicció que Déu havia creat el món d'acord amb un pla comprensible que era accessible per la llum natural de la raó.[3] Kepler descrigué la seva nova astronomia com "física celeste",[4] com "una excursió a la Metafísica d'Aristòtil",[5] i com "un suplement d'una altra obra d'Aristòtil, Sobre els cels,[6] la transformació de l'antiga tradició de la cosmologia física mitjançant el tractament de l'astronomia com una part d'una física matemàtica universal.[7] Gràcies a la seva obra Somnium, se'l considera un precursor del gènere de la ciència-ficció.
El 1627 va publicar les Tabulae Rudolphine, a les quals va dedicar un enorme esforç, i que durant més d'un segle es van usar en tot el món per a calcular les posicions dels planetes i les estrelles. Utilitzant les lleis del moviment planetari va ser capaç de predir satisfactòriament el trànsit de Venus de l'any 1631 amb què la seva teoria va quedar confirmada.
- ↑ Asimov, Isaac. «Kepler, Johann». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 87. ISBN 8429270043.
- ↑ Tunnacliffe, AH; Hirst JG. Optics, 1996, p. 233–7. ISBN 978-0-900099-15-1.
- ↑ Barker i Goldstein. Theological Foundations of Kepler's Astronomy, p. 112–113.
- ↑ Kepler. New Astronomy, traducció de Donohue, p. 26–7
- ↑ Kepler. New Astronomy, p. 48
- ↑ Epitome of Copernican Astronomy a Great Books of the Western World, Vol 16, p. 845
- ↑ Stephenson. Kepler's Physical Astronomy p. 1–2; Dear. Revolutionizing the Sciences, p. 74–78
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search