John D. Rockefeller

Infotaula de personaJohn D. Rockefeller

John D. Rockefeller el 1885 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) John Davison Rockefeller Modifica el valor a Wikidata
8 juliol 1839 Modifica el valor a Wikidata
Richford (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Ormond Beach (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Cardiopatia isquèmica Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaLake View Cemetery 41° 30′ 40″ N, 81° 35′ 28″ O / 41.511°N,81.591°O / 41.511; -81.591 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicEstatunidenc Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióChancellor University (en) Tradueix
Bryant & Stratton College Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador de la Standard Oil Company, la Universitat de Chicago, la General Education Board i la Rockefeller Foundation
Activitat
Lloc de treball Cleveland
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióemprenedor, comptable, banquer Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat663 M$ (2007) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaRockefeller family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLaura Spelman Rockefeller (1864–1915) Modifica el valor a Wikidata
FillsJohn Davison Jr. Rockefeller, Alta Rockefeller Prentice, Elizabeth Rockefeller Strong, Edith Rockefeller McCormick Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Avery Rockefeller Modifica el valor a Wikidata  i Eliza Davison (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansFrank Rockefeller i William Rockefeller Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1377260 TMDB.org: 2349331
Musicbrainz: 22dbf9e8-9417-4f81-a16e-0680d7d1fc23 Find a Grave: 886 Project Gutenberg: 7133 Modifica el valor a Wikidata

John D. Rockefeller (Richford, 8 de juliol de 1839 - Ormond Beach, 23 de maig de 1937) va ser un empresari, inversor, industrial i filantrop nord-americà, que va treballar en la indústria petroliera, arribant al punt de monopolitzar-la. A mesura que la indústria del petroli i els seus derivats anava agafant importància la seva fortuna anà creixent, fins a ser la primera persona a superar els 1.000 milions de dòlars. Ajustada a la inflació és possiblement l'home més ric de la història. Va formar part del grup d'empresaris conegut com «barons lladres» de la Edat Daurada de la indústria als Estats Units.[1]

Va ser el fundador i president de la Standard Oil, una gegantesca companyia que va arribar a controlar l'extracció, refinat, transport i distribució de més del 90% del petroli dels Estats Units i va sostenir monopolis sencers (en forma d'inversions) en múltiples països estrangers.[2] Durant un període de més de quaranta anys, va consolidar la Standard Oil com la companyia petroliera més gran de món, revolucionant la indústria en tots els seus nivells i demostrant una extraordinària i implacable capacitat competitiva. D'altra banda, va dedicar gran part de la seva fortuna i recursos a nombroses donacions, fundacions i programes, sent el fundador de la Universitat de Chicago, una de les universitats més prestigioses del món, bressol de 87 Premis Nobel, així com de la Universitat Rockefeller a Nova York, a més d'impulsar nombroses àrees de l'educació, la ciència i la medicina.[3][4]

Els seus èxits empresarials són tant destacables com controvertits, ja que mitjançant astúcia, enginy i molta dedicació, va ascendir en el món empresarial, va aixecar un extens imperi que es va estendre fins a un punt que cap altra empresa en la història ha aconseguit arribar fins avui dia. Assenyalat per les seves pràctiques monopolistes, va ser denunciat per periodistes i investigadors, i a la llarga el govern dels Estats Units va haver d'enfrontar a ell, aconseguint portar davant els tribunals i aconseguint després d'anys sencers de litigis que es dictés la separació de la seva gegantina companyia petroliera, separació que va trigar molt de temps a materialitzar-després de dictada.

Rockefeller fins ara és l'únic cas d'un empresari que va arribar a construir un monopoli pur (en la dissolució finalment va haver d'intervenir el mateix govern dels Estats Units) i que de fet va marcar en profunditat el desenvolupament de la indústria petroliera a escala mundial.

És considerat com l'home més acabalat de la història mundial [5][6][7][8][9] i és el fundador de la mítica família de milionaris que encara persisteix avui dia, amb el seu mateix cognom i poder econòmic. Els seus negocis no només van abastar els Estats Units, sinó que es van estendre a altres llocs, com Europa i Llatinoamèrica. De fet, la seva família va continuar controlant la indústria petroliera en aquesta última regió durant més de sis dècades després de la mort del magnat.[10]

  1. «John D. Rockefeller; american industrialist» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 19 octubre 2019].
  2. wayback.archive. «John D. and Standard Oil» (en anglès). Bowling Green State University, 2008. Arxivat de l'http%3A%2F%2Fwww.bgsu.edu%2Fdepartments%2Facs%2F1890s%2Frockefeller%2Fbio2.htm&target=http%3A%2F%2Fweb.archive.org%2Fweb%2F20080504162252%2Fhttp%3A%2F%2Fwww.bgsu.edu%2Fdepartments%2Facs%2F1890s%2Frockefeller%2Fbio2.htm original el 2011-12-17. [Consulta: 25 setembre 2012].
  3. Fosdick, Raymond Blaine (1989). The story of the Rockefeller Foundation . Transaction Publishers.ISBN 0-88738-248-7
  4. Albro Martin. John D. Rockefeller (en anglès), 2012 [Consulta: 25 setembre 2012]. 
  5. askMen.com. «html Top 10 Richest Men Of All Time» (en anglès), 2012. [Consulta: 25 setembre 2012].[Enllaç no actiu]
  6. PBS. «Rockefeller Family» (en anglès), 2007. Arxivat de l'original el 2012-02-29. [Consulta: 25 setembre 2012].
  7. Fortune. «.html The richest americans» (en anglès), 2007. Arxivat de l'original el 17 d'octubre de 2012. [Consulta: 25 setembre 2012].
  8. New York Times. «# The Wealthiest Americans Ever» (en anglès), 2007. [Consulta: 25 setembre 2012].
  9. «Introducció. Fins al límit.». A: Guiness World Records 2013, 2013, p. 2. ISBN 9788408008651 [Consulta: 19 febrer 2017]. 
  10. Gerard Colby, Charlotte Dennett. Thy Will Be Done: The Conquest of the Amazon: Nelson Rockefeller and Evangelism in the Age of Oil. Open Road Media, 2017, p. 960. ISBN 9781504048392 [Consulta: 19 octubre 2019]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search