John Locke

John Locke
	;
Biografia
Naixement	29 agost 1632 ; Wrington (Anglaterra)
Mort	28 octubre 1704 (72 anys); High Laver (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals (Infart de miocardi )
Sepultura	cementiri de Tots Sants de High Laver
Dades personals
Religió	Protestantisme
Formació	Christ Church College (1652–1675); Westminster School (1647–)
Activitat
Camp de treball	Filosofia, epistemologia, filosofia política i medicina
Ocupació	filòsof, escriptor, científic, metge, polític, filòsof del dret
Ocupador	Universitat d'Oxford ; Anthony Ashley Cooper ; Caleb Banks
Membre de	Royal Society (1668–)
Moviment	Empirisme
Influències	Thomas Hobbes, René Descartes, Hugo Grotius, Robert Filmer, Samuel von Pufendorf, Thomas Sydenham, Anthony Ashley Cooper i Damaris Cudworth Masham
Obra
	Obres destacables The prince and the cobbler; (1689) Dos tractats sobre el govern civil; (1689) Carta sobre la tolerància; (1690) Assaig sobre l'enteniment humà; (1693) Alguns pensaments sobre educació; (1706) La conducta de l'enteniment ;
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	John Locke i Agnes Keene
Germans	Thomas Locke (en)
	Premis Membre de la Royal Society ;
	Signatura

John Locke (Wrington, 29 d'agost de 1632 - High Laver, 28 d'octubre de 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.^[1] També és conegut com el pare del Liberalisme clàssic.

Locke estudià medicina a la Universitat d'Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1688 tornà al seu país i va escriure les seves obres més importants:

Assaig sobre l'enteniment humà (An Essay Concerning Humane Understanding, 1689), de caràcter empirista.
Assaig sobre el govern civil (considerada el manifest del liberalisme modern).

L'Assaig sobre l'enteniment humà comença amb una crítica demolidora a l'afirmació de l'existència d'idees innates en l'enteniment, preconitzada pels racionalistes: quan es neix, l'enteniment és com una pàgina en blanc o tabula rasa. Com que no hi ha idees innates en l'home, aquestes no poden fonamentar la comprensió del món. Com la resta d'empiristes, Locke considerarà que el coneixement s'extreu de l'experiència (empiria en grec) a través dels sentits.

↑ «John Locke». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[GEC-1] «John Locke». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]