John von Neumann

John von Neumann
	;
Nom original	(hu) margittai Neumann János Lajos
Biografia
Naixement	(hu) Neumann János Lajos ; 28 desembre 1903 ; Budapest (Imperi austrohongarès)
Mort	8 febrer 1957 (53 anys); Walter Reed Army Medical Center (EUA)
Causa de mort	Causes naturals (Càncer de cervell )
Sepultura	Cementiri de Princeton, Sec.3 Block.10 Num.024 40° 21′ 19″ N, 74° 39′ 32″ O / 40.355275°N,74.658803°O
President Societat Americana de Matemàtiques
	1951 – 1952 ; ← Joseph Walsh – Gordon Whyburn →
Dades personals
Religió	Judaisme, cristianisme i catolicisme
Formació	Universitat de Göttingen (1926–1927); Universitat de Budapest Eötvös Loránd - matemàtiques (1926–1926); ETH Zürich - enginyeria química (1923–1925); Universitat Frederic Guillem de Berlín - enginyeria química (1921–1923); Fasori Gimnázium (1911–1921)
Tesi acadèmica	Az általános halmazelmélet axiomatikus felépítése (1926 )
Director de tesi	Lipót Fejér
Activitat
Camp de treball	Anàlisi funcional, teoria d'operadors, matemàtiques, física, teoria de jocs, autòmat cel·lular, teoria de conjunts, física quàntica, bomba atòmica i ciència computacional
Ocupació	matemàtic, economista, professor d'universitat, físic, informàtic, científic
Ocupador	Comissió de l'Energia Atòmica dels Estats Units, comissionat (1955–1957); Armed Forces Special Weapons Project (1950–1955); Laboratori Nacional de Los Álamos, consultor (1943–1955); Naval Ordnance Laboratory, vocal (1941–1955); Ballistic Research Laboratory (1940–1941); Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1933–1957); Universitat de Princeton, catedràtic (1930–1933); Universitat d'Hamburg (1929–1930); Universitat Frederic Guillem de Berlín (1926–1929)
Membre de	Comissió de l'Energia Atòmica dels Estats Units (1953–1957); Societat Matemàtica de Londres (1952–); Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (1950–); Societat Economètrica (Membre associat de la Societat Economètrica) (1947–); Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1945–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1944–); Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1937–); Societat Filosòfica Americana ; Accademia Nazionale dei Lincei
Professors	Lászlo Rátz i Gábor Szegő
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
	Obres destacables Autòmat cel·lular de von Neumann; àlgebra abeliana de von Neumann; Anàlisi d'estabilitat de von Neumann; entropia de von Neumann; ordinal de von Neumann; teorema bi-commutant de von Neumann; Equació de von Neumann; teorema de Weyl-von Newmann; teorema minimax; Conjectura de von Neumann; NBG; Constructor universal de von Neumann; Veïnatge de von Neumann; univers de von Neumann; Arquitectura de von Neumann; teorema d'utilitat de von Neumann-Morgenstern; Àlgebra de von Neumann; Anell regular de von Neumann; (1993) First draft of a report on the EDVAC (en) ;
Estudiant doctoral	Donald B. Gillies, Maurice Pryce, Israel Halperin, Friedrich Mautner i John Mayberry
Família
Cònjuge	Marietta Kovesi (1929-1937); Klara Dan (1938-1957)
Fills	Marina von Neumann Whitman; ( Mariette Kövesi (en) )
Pares	Max von Neumann i Margaret Neumann (en)
	Premis (1999) Persona de l'Any pel Financial Times; (1956) Premi Enrico Fermi; (1956) Medalla Presidencial de la Llibertat; (1956) Medalla Carl-Gustaf Rossby; (1956) Premi Albert Einstein; (1955) Conferències Silliman Memorial; (1947) Medalla presidencial al mèrit; (1947) Conferenciant Josiah Willard Gibbs; (1947) Membre associat de la Societat Economètrica; (1945) membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica; (1938) Premi Bôcher ;

John von Neumann (hongarès: margittai Neumann János Lajos) (Budapest, 28 de desembre de 1903 - Walter Reed Army Medical Center, 8 de febrer de 1957) fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del segle xx. Va fer importants contribucions a diversos camps de la ciència i tecnologia, incloent matemàtiques (fonaments de matemàtiques, anàlisi funcional, teoria ergòdica, geometria, topologia, anàlisi numèrica), física (mecànica quàntica, hidrodinàmica, i dinàmica fluida), economia (teoria de jocs), informàtica (arquitectura de Von Neumann, programació lineal, màquines autoreplicatives, informàtica estocàstica), i estadística.^[1]^[2] Va ser un pioner de l'aplicació de teoria d'operadors a la mecànica quàntica, en el desenvolupament de l'anàlisi funcional, i va ser un dels membres principals del Projecte de Manhattan i de l'Institut per Estudi Avançat en Princeton, així com una figura clau en el desenvolupament de la teoria de jocs^[1]^[3] i els conceptes d'autòmat cel·lular, el constructor universal, i l'ordinador digital.^[1]

L'anàlisi matemàtica de Von Neumann d'estructures autoreplicatives va precedir la descoberta de l'estructura de l'ADN.^[4] En una reconeixement a la seva trajectòria professional que l'hi va fer l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, va declarar «La part de la meva feina que considero més essencial és en el camp de la mecànica quàntica, la qual vaig desenvolupar a Göttingen el 1926, i subsegüentment a Berlin entre 1927–1929. També, la meva feina en diverses formes de teoria d'operador, Berlin 1930 i Princeton 1935–1939; en el camp del teorema ergòdic, Princeton, 1931–1932». Juntament amb el físic teòric jueu estatunidenc nascut hongarès Edward Teller i el matemàtic jueu polonès Stanisław Ulam, von Neumann va aconseguir fer passos claus en el camp de la física nuclear implicada en les reaccions termonuclears i la bomba d'hidrogen.

Von Neumann va escriure i publicar 150 articles en la seva vida; 60 dels quals en camp de les matemàtiques pures, 20 en el camp de la física, i 60 en el camp de les matemàtiques aplicades. El seu darrer treball va ser un manuscrit inacabat escrit mentre estava a l'hospital i més tard publicat en la forma de llibre amb el títol de L'Ordinador i el Cervell. Aquest darrer treball dona una idea de la direcció dels seus interessos al temps de la seva mort.

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Regis, Ed. «Johnny Jiggles the Planet». The New York Times, 08-11-1992. [Consulta: 4 febrer 2008].
↑ Glimm, p. vii
↑ Nelson, David. The Penguin Dictionary of Mathematics. Londres: Penguin, 2003, p. 178–179. ISBN 0-14-101077-0.
↑ Rocha, L.M.. Lecture Notes of I-585-Biologically Inspired Computing Course, Indiana University. «Von Neumann and Natural Selection.» Arxivat 2015-09-07 a Wayback Machine.

[NYT-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Regis, Ed. «Johnny Jiggles the Planet». The New York Times, 08-11-1992. [Consulta: 4 febrer 2008].

[Glimm,_p._vii-2] Glimm, p. vii

[3] Nelson, David. The Penguin Dictionary of Mathematics. Londres: Penguin, 2003, p. 178–179. ISBN 0-14-101077-0.

[Rocha_lec_notes-4] Rocha, L.M.. Lecture Notes of I-585-Biologically Inspired Computing Course, Indiana University. «Von Neumann and Natural Selection.» Arxivat 2015-09-07 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]