Julio Baghy

Infotaula de personaJulio Baghy

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Baghy Gyula Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1891 Modifica el valor a Wikidata
Szeged (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1967 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri del carrer Fiumei, 34/1. parcella, 1. sor, 38. sírhely Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEsperanto Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióesperantista (1911–), editor, actor, poeta, novel·lista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia lírica Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGyula Baghy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Mária Bodrogi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 06e3764b-a551-40af-a069-6033a9b1ba12 Find a Grave: 190240478 Modifica el valor a Wikidata

Julio Baghy (en hongarès, Baghy Gyula) (Szeged, 13 de gener de 1891-Budapest, 18 de març de 1967) va ser un actor hongarès i un dels escriptors més importants en esperanto.

Va començar a aprendre esperanto l'any 1911. Va treballar d'actor i de mànager de teatre. Durant la Primera Guerra Mundial va ser capturat i, com a presoner de guerra, va estar-se sis anys a Sibèria. En tornar al seu país, va dedicar-se a l'esperanto gairebé de forma exclusiva com a escriptor, editor, actor i professor, formant amb Kálmán Kalocsay en nucli de l'anomenada escola literària de Budapest, amb qui va redactar la revista Literatura Mondo durant els anys 1920 i 1930. En aquest període va ser també professor itinerant d'esperanto segons el mètode Cseh en diferents països, com Estònia, Letònia, els Països Baixos i França.[1] La seva extensa obra literària, particularment els seus poemes, la seva participació en nombrosos congressos i la seva activitat pedagògica el van convertir en una figura immensament popular entre els esperantistes. William Auld el considera "després de Zamenhof, el parlant d'esperanto més popular del món".[2]

  1. Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Nova York: Mondial, 2008, p. 92-93. 
  2. Auld, William. Enkonduko en la originalan literaturon de Esperanto (en esperanto). Saarbrücken: Artur E. Iltis, 1979, p. 36. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search