Kattegat

Kattegat

Tipus	Estret i golf
Part de	oceà Atlàntic
Localització
Entitat territorial administrativa	comtat de Västra Götaland (Suècia), Comtat d'Escània (Suècia), comtat de Halland (Suècia), Regió de Nordjylland (Dinamarca), Regió de Midtjylland (Dinamarca), Regió de Syddanmark (Dinamarca), Regió de Hovedstaden (Dinamarca) i Regió de Selàndia (Dinamarca)
56° 55′ 42″ N, 11° 25′ 41″ E / 56.928333333333°N,11.428055555556°E / 56.928333333333; 11.428055555556
Limita amb	Skagerrak
Format per	Kungsbacka Fjord (en) Mariager Fjord Randers Fjord Gullmarn (en)
Afluent	Göta Älv ,Ätran ,Nissan (en) ,Viskan (en) ,Fylleån (en) ,Lagan (en)
Dades i xifres
Profunditat	109 m
Mida	88 () × 220 () km
Superfície	25.485 km²
Mesures i indicadors
Salinitat	30 g/L

El Kattegat és un estret entre Jutlàndia i la costa oest sueca, que enllaça el mar Bàltic amb el mar del Nord (via l'Skagerrak).^[1][2]S'estén durant uns 220 km seguint un eix nord-sud. El Kattegat és un mar poc profund i pot ser molt difícil i perillós de navegar a causa dels nombrosos esculls sorrencs i pedregosos i dels corrents complicats, que sovint es desplacen. En els temps moderns, s'han excavat canals artificials del fons marí, molts esculls han estat dragats mitjançant el bombeig de sorra o la pesca de pedra, i s'ha instal·lat una xarxa de senyalització lleugera ben desenvolupada, per salvaguardar el trànsit internacional molt intens d'aquest petit mar.

Pel fet que les illes de Sjælland i Fiònia gairebé en bloquegen l'estret meridional, es diu a vegades també que és una badia. La unió amb el Bàltic, es fa, bé per l'Øresund al sud-est (entre Sjælland i la península Escandinava), bé pel Gran Belt (Storebælt) al centre (entre Fiònia i Sjælland), o bé pel Petit Belt (Lillebælt) al sud-oest (entre Jutlàndia i Fiònia).

Té diverses illes, les més grosses de les quals són Samsø, Læsø i Anholt, totes conegudes pel seu clima sec (segons els estàndards danesos).

El seu nom prové dels mots neerlandesos o baix-alemanys kat (gat) i gat (forat), tot referint-se a les dificultats de navegació que presentava per als capitans medievals per la seva estretor, puix que l'àrea tenia molts bancs de sorra.

Actualment es pot evitar de passar-hi tot usant el canal de Kiel, que enllaça el mar del Nord amb el Bàltic. Hi ha diverses grans ciutats i ports importants al Kattegat, incloent-hi, en mida descendent, Göteborg, Aarhus, Aalborg, Halmstad i Frederikshavn.

Des de la dècada de 1950, s'ha plantejat un projecte de pont conegut habitualment com a Kattegatbroen (el pont de Kattegat) que connecta Jutlàndia i Selàndia a través del Kattegat. Des de finals dels anys 2000, el projecte ha vist un renovat interès per part de diversos polítics influents a Dinamarca. El pont sol ser concebut com unió Hov (un poble al sud d'Odder a la zona d'Aarhus) amb Samsø i Kalundborg.^[3][4]

A partir del 1429 a l'Edat Mitjana, la família reial danesa –i més tard l'estat de Dinamarca– va prosperar molt a partir de les taxes de Sound, un peatge cobrat pel pas per l'Øresund, mentre que Copenhaguen proporcionava refugi, comerç i oportunitats de reparació i protecció contra la pirateria. Les taxes es van aixecar finalment el 1857.